2/12: Si no hi ha líders, no hi ha canvis

Francesc Torralba acaba de guanyar el premi Trias Fargas d’assaig polític amb un llibre a favor dels lideratges titulat Lideratge ètic. Diu moltes coses. Que cal formar líders, en un temps de recels davant del lideratge, de mandra de liderar. Que l’absència de lideratge és el triomf de la inèrcia, l’anar fent i la confusió. Que els lideratges han de tenir per base l’autoritat moral més que no pas la por al poder, i que tenen a veure amb les capacitats, els valors i la força de la voluntat. És un elogi dels bons líders i una constatació que un projecte, qualsevol projecte, els necessita. El llibre està escrit fa molts mesos, però és molt oportú que surti precisament ara. Tot i que -li deia de broma a l’autor- fa la sensació que deuen haver circulat còpies clandestines del manuscrit, perquè aquesta valoració de la importància essencial dels líders és imprescindible per entendre moviments polítics d’ara mateix. Per entendre per què els qui volen aconseguir l’èxit d’un projecte en defensen enèrgicament els líders. Per què els qui estan contra tot projecte estan també contra tot lideratge. Per què els qui volen ensorrar un projecte saben que la millor manera de combatre’l és desactivar qui el lidera.