ABANS D’ARA
Hemeroteca 08/02/2016

Catalunya per les llibertats espanyoles (1906)

De Pijoan (Barcelona, 1881-Lausana, 1963) a La Veu de Catalunya (27-II-1906). Línia d’opinió que un segle després encara perdura respecte a la posició catalana en la crisi espanyola.

Josep Pijoan
2 min
Catalunya per les llibertats espanyoles

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsCatalunya, terra beneïda, poblada de lleialtat, treballa avui per les llibertats pròpies, i les dels altres! Mentre a Andalusia es demana el pa de la desesperació, i en altres llocs no més que el repòs, per a acabar de morir en la misèria, Catalunya vigila pel bé de tots i s’alça, armada de resplendor, en defensa de les comunes llibertats, l’última cosa de substància espiritual que els quedava als pobles ja caiguts de les terres espanyoles. “Se us va a despullar de les vostres llibertats més consagrades, es va a establir un límit purament arbitrari al pensament i a la paraula! Fins aquí éreu lliures -se’ns diu-: d’aquí en endavant se us incapacita per a desitjar, predicar, sentir o estimar alguna cosa. No serà lícita tota la llibertat que Déu ha permès a la vostra naturalesa, per a fins purament humans; sereu esclaus de la lletra d’una llei, no podreu pensar a estendre la vostra personalitat, ni a créixer idealment en la intimitat de la vostra consciència!”. “Estareu units, no per la dolça servitud de l’amor, sinó per l’arbitrarietat d’una llei”, se’ls diu als pobles peninsulars. I els pobles indiferents escolten com se’ls desposseeix d’aquest tresor de les seves llibertats, sense protestes. És Catalunya l’única que brega! Allí al Parlament, els únics que parlen en nom propi són els catalans, perquè saben que tenen tot un poble al seu darrere. Per això, aquestes lleis fetes contra tots, són realment lleis d’excepció per a Catalunya. És ella l’única que demana la responsabilitat que dóna una existència lliure. [...] És aquí, únicament aquí, a Catalunya, que el poble ha comprès fins al moll dels ossos la suprema necessitat de transformar la seva vida. Les energies populars de Catalunya són les úniques forces realment vives que queden a Espanya. Avui els esperits catalans ja no dubten. Entremig de tants perills i tantes injúries, se senten envaïts d’una pietat immensa, ha entrat una vaga i romàntica ambició de voler salvar tot Espanya. [...]

stats