Corbyn reclama unitat als laboristes
La defensa de la immigració europea xoca amb les posicions contràries dins de les seves pròpies files
LondresJeremy Corbyn va defensar ahir els beneficis de la immigració per a l’economia i els serveis del Regne Unit en el discurs de cloenda del congrés laborista, a Liverpool. Per fer-ho va posar alguns exemples ben concrets: “No són els immigrants els que tensen el nostre NHS -el servei nacional de salut-. De fet, només tira endavant gràcies a les infermeres i els metges immigrants que vénen aquí a omplir el buit deixat pels polítics, que no han volgut invertir en formació”.
Amb un “socialisme del segle XXI, un socialisme que treballi per a tots”, el líder laborista va denunciar “el gran escàndol” del nostre temps, “la desigualtat rampant”. I per combatre-la, va apuntar, és necessari que el laborisme “torni al poder”. Però per recuperar-lo va reclamar la unitat com a element imprescindible, conscient que les ferides que s’han obert en l’any que ja fa que és al capdavant dels laboristes han deixat el partit amb les pitjors expectatives de vot en les enquestes des de fa més de tres dècades. “Només units podem construir el futur, només aconseguirem el poder si estem junts”. Un poder que pot estar a punt de disputar-se, perquè Corbyn va considerar com a molt probable la celebració d’eleccions avançades l’any vinent.
De fet, aconseguir una veritable unitat és el gran repte del Partit Laborista després d’haver celebrat en un any dues eleccions primàries amb un resultat idèntic: la victòria de Corbyn, en la segona ocasió amb un mandat encara més ampli que en la primera.
Laborisme esquerdat
Però ni aquest resultat ni la litúrgia del congrés que es vivia ahir a Liverpool ni els grans aplaudiments que va rebre el líder no poden amagar la veritat d’una formació dividida entre la legitimitat de les bases, que han atorgat el triomf al veterà diputat d’Islington, i la dels càrrecs electes, 172 dels quals -el 80% del grup parlamentari- li van retirar la confiança després de la victòria del no a la Unió Europea (UE) en el referèndum del Brexit del 23 de juny. Les diferències continuen latents. I són tant d’ordre territorial com de contingut del projecte econòmic.
Elogiosos missatges com els d’ahir sobre la immigració o sobre la necessitat de renacionalitzar el servei ferroviari, anuncis com la fundació d’un banc públic, l’augment del salari mínim, la creació de més habitatges públics i el control dels arrendaments privats o encara l’eliminació dels contractes anomenats de zero hores van ser molt ben rebuts i podrien crear un cert consens.
Però les primeres veus crítiques es van sentir ahir mateix no pel que va dir Corbyn sinó per la falta de compromisos explícits per reduir el nombre d’immigrants, un fet que preocupa molt en segons quines comunitats del nord d’Anglaterra.
I encara que Corbyn va afirmar, pedagògicament, “que no són els immigrants els que fan abaixar els salaris, sinó la desregulació laboral” afavorida pels tories, dir-ho allà on el xenòfob Partit Independent del Regne Unit (UKIP) té més audiència pot ser gairebé com predicar en el desert. Poc abans de la intervenció de Corbyn, Andy Burnham, ministre de l’Interior a l’ombra i futur candidat a l’alcaldia de Liverpool, clamava per un control més estricte de la immigració. Corbyn, però, va posar el focus en la inversió, en anunciar que el seu govern reinstauraria els anomenats fons d’impacte, que va introduir Gordon Brown per compensar les càrregues sobre els serveis socials en aquelles zones on es concentri més immigració, “una iniciativa abolida pels conservadors”. “Nosaltres -va dir-, no volem sembrar la divisió o avivar la por. En lloc d’això, farem front als problemes reals de la immigració i farem els canvis reals que calen, sigui quin sigui el resultat de les negociacions del Brexit”.
