GlasgowAhir, a la part alta de Buchanan Street, al centre de Glasgow, es respirava la sensació que tot està dat i beneït. Al migdia s’hi van reunir uns tres-cents militants i simpatitzants del Partit Nacional Escocès (SNP, per les sigles en anglès) per escoltar Nicola Sturgeon, la primera ministra d’Escòcia en funcions, en un dels últims actes de campanya de les legislatives d’avui. “Gairebé tothom dóna per fet que Nicola Sturgeon revalidarà la majoria absoluta de l’SNP al Parlament escocès”, explica Shona MacAlpine mentre reparteix cartells electorals entre un públic molt tranquil i poc entusiasmat. “Per què cal preocupar-se si la prova ja està superada abans de començar la partida?”, devien pensar la majoria dels congregats. Les enquestes els donen la raó i el “tsunami electoral” -en paraules del periodista Iain Macwhirter- que fa uns mesos va escombrar el Partit Laborista d’Escòcia en les eleccions generals del Regne Unit es pot repetir en els comicis regionals.
Quan passaven vint minuts de les dotze -el mite de la puntualitat britànica a Escòcia no sempre es compleix- Sturgeon encara no havia arribat. Per fer temps Humza Yousaf, ministre escocès d’Afers Europeus i Desenvolupament Internacional, va prendre el micròfon per escalfar una mica l’ambient: “Dec ser l’única persona d’Escòcia, potser del món i de l’Univers, que encara no s’ha fet una selfie amb Nicola Sturgeon”, va bromejar davant desenes de persones que prenien posició a primera fila amb els smartphones preparats per disparar.
Altres espectadors s’ho miraven des de la distància, alguns, amb cartells de colors a les mans on es podia llegir: “ I love our NHS [M’agrada el nostre sistema de salut pública]”, “Tuttion free with SNP [Matrícules universitàries gratuïtes amb l’SNP]”, “ Bairns not bombs [Nens, no bombes]”, en referència a les ajudes a la maternitat, etc.
De fet, el discurs de la candidata a primera ministra va posar èmfasi en els afers socials. Ni rastre de la paraula independència, un terme que des de la derrota en el referèndum sobiranista del setembre del 2014 (55% no, 45% sí ) s’utilitza amb cautela. És l’aposta de Nicola Sturgeon pel nacionalisme utilitari en oposició al nacionalisme existencialista que havia conreat Alex Salmond, el seu predecessor. Prioritat màxima, doncs, per a la justícia social, sense gaire pressa per convocar un nou referèndum independentista (l’etiqueta #indyref2 ja corre per les xarxes socials), malgrat la impaciència d’uns quants.
Objectiu: desactivar el laborisme
Una estratègia que busca seduir encara més votants no nacionalistes i desactivar els laboristes, que fins fa poc tenien a Escòcia un dels feus electorals. Ahir, a pocs metres dels militants i simpatitzants del Partit Nacional Escocès, l’estàtua de Donald Dewar -primer ministre pel Partit Laborista després de la recuperació del Parlament escocès l’any 1999- dominava Buchanan Street per recordar aquells temps en què laborisme i Escòcia eren dos mots que anaven de bracet.
