Habitatge i contaminació, reptes sense solució per al nou alcalde de Londres
LondresLondres decidirà dijous si posa fi a vuit anys d’alcaldia conservadora, fins ara en mans del popularíssim Boris Johnson. L’alcalde és des de fa un mes i escaig el màxim actiu de la campanya del Brexit. Un debat, el de la permanència del Regne Unit a la Unió Europea (UE), que també està restant rellevància a l’habitualment poc rellevant pugna política, per bé que prou simbòlica, per l’alcaldia de Londres. Aquest cop, però, a la distracció del Brexit s’hi ha d’afegir el que la comentarista de The Independent Janet Street-Porter qualifica de “manca de carisma” dels dos màxims aspirants a succeir Johnson.
Un és el laborista Sadiq Khan, de 45 anys, home de l’aparell polític del laborisme, i per això considerat poc adequat per a un càrrec que ha de sumar voluntats molt diverses en una ciutat on viuen vuit milions de persones.
L’altre és el conservador Zac Goldsmith, de 41 anys, a qui una part significativa dels londinencs veuen amb recel pels seus orígens, ja que pertany a una nissaga extremadament rica, cosa que li va permetre estudiar a l’elitista escola d’Eton. Ecologista convençut, és parlamentari des del 2010 sense haver passat per cap universitat.
Els dos temes estrella de la campanya són l’habitatge i la contaminació, especialment al centre de Londres. Un estudi del King’s College publicat el 2015 sostenia que anualment hi ha 9.500 víctimes mortals a la capital a causa de la baixa qualitat de l’aire.
La resolució dels dos problemes, però, s’escapa dels poders de l’alcalde de Londres i de l’assemblea regional. Una de les mesures proposades des de la candidatura de Khan és limitar el preu dels lloguers i adequar-lo al salari mitjà de cada barri, una competència que només pot fer, però que mai no executarà, el govern central.
Programa verd
Pel que fa a la contaminació, les solucions de l’un i l’altre giren entorn de la creació d’espais verds (Goldsmith) i la plantació de dos milions d’arbres (Khan). El veritable impacte per millorar la qualitat de l’aire de Londres s’aconseguiria reduint encara més el trànsit amb l’augment de la taxa per circular pel centre (proposta dels Verds) i eixamplant l’anella a altres zones. Això obligaria a aplicar la millora d’un ja prou saturat servei de transport públic, la conversió elèctrica de la flota d’autobusos i l’ampliació del servei de metro. Però aquesta necessitat xoca amb la promesa de Khan de congelar el preu del transport en els pròxims quatre anys.
Les enquestes apunten a una victòria de Khan. Els tories tenen les esperances en l’abstenció: el 2012 va ser de 61,9 punts. Per això tots dos han concentrat la immensa majoria dels seus esforços en els districtes que els són fidels. Si Goldsmith arrossega massivament els seus, la majoria a l’oest, i Khan punxa en districtes tradicionalment laboristes, sud i est, l’improbable miracle estaria més a prop. Si Khan perd, però, qui hi perdrà encara més serà el líder del partit, Jeremy Corbyn, ja prou assetjat. Amb tot, que guanyi no li garanteix en cap cas apaivagar les aigües braves per on navega el seu lideratge.
