Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'EST

Lukaixenko es tanca al búnquer

La Bielorússia d'Aleksànder Lukaixenko comença a provocar formes insòlites de rebuig i de denúncia internacional. El 4 de juliol una avioneta que s'havia enlairat de territori lituà va llançar sobre el poble d'Invenets -a pocs quilòmetres de Minsk- centenars de ninots de peluix amb missatges de suport a l'oposició i en contra del dictador. L'original bombardeig va ser una iniciativa de dos ciutadans suecs membres d'una agència de publicitat. L'episodi recorda l'aterratge de l'avioneta del jove alemany Mathias Rust a la plaça Roja de Moscou el maig de 1987, que va evidenciar la fragilitat del règim soviètic. Com que la Unió Europea va massa de bòlit amb la seva crisi estructural i no pot estar gaire pendent de les maldats de Lukaixenko, ha hagut de ser un bocí de la societat civil de Suècia qui encoratgi la dissidència.

La dictadura bielorussa viu en plena bunquerització. Després de les execucions dels joves Vladislav Kovalev i Dimitri Konovalov -acusats d'haver posat una bomba el metro de Minsk-, Lukaixenko ha recuperat el teló d'acer dels temps soviètics amb un decret que prohibeix la sortida de territori bielorús per motius polítics. L'escalada repressiva reflecteix la por amb què Lukaixenko encara el futur. Tot i això, el dictador està disposat a exhaurir totes les possibilitats de perpetuar-se. Tem les sancions polítiques i econòmiques de la UE però sap que pot neutralitzar-les mirant cap a Moscou i obeint les ordres que hi arribin. Les acusacions de "terror" que algun cop ha llançat contra el règim bielorús el ministre rus d'Exteriors, Serguei Lavrov, no han travessat mai la frontera de la retòrica.

Protectorat rescatat

Lukaixenko i Putin comparteixen patologies polítiques complementàries i per això no és gens estrany que la primera sortida de Putin un cop investit president el maig passat fos a Minsk per escenificar novament la litúrgia de la germandat eslava. A més, tots dos autòcrates van acordar evitar la fallida de Bielorússia amb un préstec de 1.500 milions d'euros provinent de la Comunitat Econòmica Eurasiàtica, el mercat comú engegat per Putin per mantenir la satel·lització d'algunes repúbliques de l'antiga URSS. A Lukaixenko -tot i que també festeja la Xina- cada cop li costa més dissimular que l'estat que presideix és un protectorat que el Kremlin procurarà preservar com una peça geoestratègica: ni més ni menys que el flanc oest de l'antic imperi, frontera amb l'OTAN. Per a Moscou, Bielorússia és tan irrenunciable com la Ucraïna que Víktor Ianukóvitx s'encarrega de mantenir a ratlla.

Aleksandr Lukaixenko, tancat al búnquer, se sent assetjat sobretot pels missatges del primer ministre polonès Donald Tusk, que encoratja els demòcrates bielorussos a revoltar-se. Com que no pot fer callar Tusk, el dictador s'acarnissa amb periodistes polonesos com ara Andrzej Poczobut, el corresponsal a Minsk de Gazeta Wyborcza , el diari que representa l'esperit de Solidaritat, el gran moviment antisoviètic dels 80. Una altra manera d'esbravar-se és carregar contra Alemanya. Més que atacar Merkel, Lukaixenko es delecta escarnint el ministre d'Exteriors, Guido Westerwelle, declaradament homosexual. Quan Westerwelle li recorda que és l'últim dictador d'Europa, el bielorús respon que és millor ser dictador i mascle que no pas gai. Lukaixenko és dels que podria morir matant.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT