Publicitat
Publicitat

INVESTIGACIÓ DELS ATACS DEL 2010

Els EUA van crear el virus Stuxnet, del qual van perdre el control

Obama va ordenar una guerra cibernètica contra l'Iran

Durant els primers mesos a la Casa Blanca el president Barack Obama va ordenar augmentar els atacs sofisticats contra els sistemes informàtics que controlen els enclavaments nuclears d'enriquiment d'urani de l'Iran, i va expandir així, per primera vegada, l'ús sostingut d'aquest tipus d'armes cibernètiques, d'acord amb diferents fonts que han participat en el programa.

Obama va decidir accelerar els atacs -iniciats durant l'administració Bush sota el nom en codi de Jocs Olímpics- fins i tot després que un element del programa accidentalment sortís a la llum pública l'estiu del 2010 per culpa d'un error de programació que va permetre que un cuc informàtic s'escapés de la planta iraniana de Natanz i fos enviat a tot el món a través d'internet. Els experts en seguretat nuclear que van començar a estudiar aquest cuc, desenvolupat pels Estats Units i Israel, li van posar el nom de Stuxnet.

En una tensa reunió a la Sala de Situacions de la Casa Blanca pocs dies després que el cuc informàtic s'escapés , Obama, el vicepresident Joe Biden i el llavors director de la CIA, Leon Panetta, van preguntar-se llavors si el seu intent més ambiciós de tallar les pretensions nuclears de l'Iran havia quedat compromès. "¿Hauríem d'acabar amb això?", va preguntar Obama, segons diferents membres de l'equip de seguretat nacional del president que eren a la sala.

Després que li asseguressin que no estava gens clar què sabien realment els iranians sobre el nou codi, i després d'haver-li ofert proves que encara estava provocant confusió a les centrals, Obama va decidir que s'havia de continuar amb els ciberatacs. Durant les setmanes següents la planta de Natanz va ser atacada amb una nova versió del cuc informàtic, i després amb una altra. Al final de la sèrie d'atacs, poques setmanes després que l'Stuxnet fos detectat arreu del món, aproximadament 1.000 de les 5.000 centrifugadores que Teheran tenia treballant contra rellotge per enriquir urani s'havien aturat.

Aquesta explicació dels esforços nord-americans i d'Israel per minar el programa nuclear iranià està basada en entrevistes durant els últims 18 mesos a alts càrrecs i tècnics dels EUA, europeus i israelians relacionats amb el programa, així com també per un grup d'experts. Cap d'ells ha permès que es revelessin els seus noms perquè l'assumpte és altament classificat i, en part, encara funciona avui en dia.

Els confidents han donat diferents versions del sabotatge real als intents de Teheran per poder crear bombes nuclears. Fonts de l'administració Obama estimen que les intencions de l'Iran s'han arribat a retardar de 18 mesos a 2 anys, però alguns experts tant de dins com de fora del govern són més escèptics, i remarquen que els nivells d'enriquiment de l'Iran ja s'han recuperat i avancen a un ritme regular, i donen així al país prou combustible com per fabricar cinc bombes o més.

Esforços per a un conflicte viral

Si l'Iran encara està provant de dissenyar i construir una bomba no està clar. Les últimes investigacions de la CIA estimen que el país en va suspendre els intents més importants el 2003, tot i que hi ha indicis que continuen parts del programa.

Inicialment, l'Iran van negar que les seves plantes fossin atacades per l'Stuxnet. Poc després va admetre que havia trobat el cuc i que l'havia contingut. L'any passat va anunciar que havia creat la seva pròpia unitat militar cibernètica "per lluitar contra els enemics" en la "guerra al ciberespai i a internet". Però no s'ha registrat cap evidència d'una ofensiva iraniana.

D'altra banda, els EUA tot just ara han admès estar desenvolupant armes cibernètiques, però mai han admès haver-les fet servir. Amb el programa Jocs Olímpics, segons les informacions, Washington ha desenvolupat una manera de destruir la infraestructura de tot un país amb un sol codi informàtic, una guerra inaudita fa només una dècada. I és només el principi.

Més continguts de