REFUGIATS ATRAPATS A GRÈCIA

Prostituir-se per continuar el camí

Menors afganesos es venen als carrers d’Atenes per sobreviure i estalviar per pagar els traficants

L'educador Thasos Smetopoulos fent treball de carrer a la plaça Victòria d'Atenes / XAVIER BERTRAL

Comença a fer-se fosc a la plaça Omónia del centre d’Atenes. Un home d’uns 60 anys s’acosta a un adolescent vestit amb xandall que està esperant a la sortida del metro, li passa la mà per l’espatlla i li fa un petó a la galta. Uns minuts més tard van a una terrassa i l’home demana un entrepà i unes patates fregides, que el jove devorarà mentre es miren sense dir-se res. Després marxen junts. L’escena es repeteix amb diverses parelles, tots joves de pell bruna i homes grans. El mateix passa molt a prop, a la plaça de Victòria, on veiem un home assegut en un banc que fa com que llegeix el diari, fins que un jove, nerviós, se li asseu al costat i discretament li acaricia la mà. Marxen plegats.

Els baixos fons de la capital grega, entre toxicòmans i indigents, tenen des de fa uns mesos nous habitants: són menors de l’Afganistan o l’Iran que han emigrat sols cap al somni europeu i s’han trobat atrapats a Grècia per la política de fronteres tancades. A diferència dels sirians o dels iraquians no tenen cap via legal per poder continuar el seu viatge. La seva única opció per continuar el camí és posar-se en mans dels traficants per creuar les fronteres amagats al doble fons d’un camió, entre els eixos d’un tren (que costa entre 1.000 i 4.000 euros) o bé aconseguir documentació falsa (entre 500 i 700). L’única manera que han trobat per aconseguir els diners és prostituir-se. D’altres han caigut en el tràfic de drogues o treballen a l’agricultura.

“Aquesta és una realitat a Grècia des dels anys 90. Sempre hem sigut una porta d’entrada a Europa i ja existia un mercat negre de prostitució o treball en condicions d’esclavatge per als sensepapers: amb la crisi de refugiats, només s’han disparat en nombre”, explica a l’ARA Tassos Smetopoulos, un educador de carrer que lidera un equip de voluntaris abocat a ajudar els adolescents que estan sols. Uns 2.500 menors no acompanyats estan registrats a Grècia, dels quals més de 1.600 estan en llista d’espera per entrar en un centre d’acollida. Però l’educador assegura que són molts més: “La majoria no es registren perquè no volen quedar-se aquí: no compten a l’estadística”.

Un altre dels centres de prostitució de menors al carrer és el parc de Pedion Tou Areos, on fa anys que les autoritats gregues van amagar els toxicòmans dels ulls dels turistes. Els nois -gairebé no hi ha noies- també acaben caient en el consum del que a Grècia es coneix com a sissa, una droga que s’elabora amb els residus de la fabricació de l’heroïna i àcid de bateries de cotxe. “Qui comença amb això no dura ni sis mesos”, diu l’educador.

Cap al vespre, al parc -que porta el nom del déu Ares, símbol de la brutalitat en la mitologia grega- es repeteix l’escena de la plaça de Victòria: joves sols asseguts als bancs que s’esperen que un client els esculli. El joc de mirades és nerviós. L’home gran s’acosta i s’hi asseu al costat.

“Vull tornar a casa”

El que passa després ho explica l’Ali, un afganès de 26 anys que, fugint dels talibans, va arribar fa dos mesos a Grècia a través de la frontera terrestre amb Turquia: dos mesos i tres mil euros per fer el viatge. “Se m’han acabat els diners i sobrevisc fent companyia a homes grans. Se m’apropen al parc, ens amaguem entre els arbres, ho fem allà mateix i després se’n van. Em paguen entre 5 i 15 euros cada cop, depèn del que vulguin”, relata a través d’un traductor. Diu que també s’ha d’amagar a la policia, perquè no té papers. “No havia fet mai això i no m’hauria imaginat mai de la vida que ho faria: un altre noi em va dir que podia guanyar diners al parc”, lamenta. Explica que fa tres dies que no pot canviar-se els mitjons. “No tinc cap altra manera de viure. He vingut aquí per trobar un futur, i ara només vull tornar a casa”.

L’educador percep que la situació és cada cop més desesperada: “Abans els nois deien que es prostituïen per estalviar i poder pagar els traficants: ara molts ho fan simplement per sobreviure”. Steps, l’entitat de Smetopoulos, s’ha unit a una xarxa d’educadors socials de Grècia, Itàlia i Espanya per reclamar als governs europeus que donin visats temporals als menors perquè puguin arribar de manera segura al seu destí. “El problema és el sistema: aquests nois estan sols i desesperats i no poden anar endavant ni enrere. Cauen en la prostitució, la venda de drogues o el treball esclau perquè no tenen cap altra alternativa. Això no és un problema de marginalitat: és una conseqüència del blindatge de les fronteres europees”, denuncia l’educador. “L’altre dia un noi em va dir que si calia... aniria nedant fins a Itàlia”, explica. I sentencia: “Així estem preparant la propera generació de terroristes: no podem esperar que tot això no tingui conseqüències”.

A dos carrers de la plaça Omónia hi ha una comissaria de policia. Els agents surten a fer una pausa als mateixos bars on menors i homes madurs comparteixen taula. Però no actuen. L’altre problema és el desmantellament dels serveis socials que ha viscut Grècia amb les polítiques d’austeritat de la troica a canvi del rescat del deute. “L’atenció als menors, als toxicòmans o a les víctimes del tràfic s’ha reduït al mínim”. Als carrers d’Atenes, els menors no acompanyats són els danys col·laterals d’una doble crisi: la de l’euro i la dels refugiats.

Més continguts de