Publicitat
Publicitat

Trump, un 'outsider' groller i incorregible

Amb una retòrica incendiària i xenòfoba, el magnat nord-americà ha aconseguit guanyar la majoria de les eleccions primàries i caucus republicans

Donald Trump, de petit, era un mocós mimat i incorregible. “Tu ets un rei”, solia dir-li el seu pare, Fred, segons Michael D’Antonio, el biògraf del magnat immobiliari novaiorquès. Trump, però, es va convertir en un adolescent impossible i la seva família el va enviar a l’ Acadèmia Militar de Nova York, famosa en aquell temps per les tàctiques dures i la violència que feia servir per 'disciplinar' els seus alumnes.

El jove Trump, explica D’Antonio a 'Never enough: Donald Trump and the pursuit of success' (2015), va prosperar en aquesta acadèmia, “on cada nen havia de competir per un lloc en un ordre jeràrquic i on el més fort dominava els febles”. Aquesta infantesa i adolescència del que serà, des d'aquest dimarts amb tota probabilitat, el candidat republicà a la Casa Blanca expliquen, en part, el seu caràcter autoritari, narcisista i groller.

La seva personalitat provoca rebuig entre alguns electors, però els seus partidaris la consideren autèntica. De fet, és la base del seu èxit polític actual, ja que a través de missatges políticament incorrectes i un discurs populista demagògic ha trencat tots els esquemes de la campanya per succeir el president nord-americà, Barack Obama. Trump ha guanyat vots i suport amb l’ús d’una política de la por que ha capitalitzat el malestar que hi ha entre una gran part de la societat nord-americana contra l’'statu quo', les elits, una recuperació econòmica desigual i els canvis demogràfics del país.

Retòrica incendiària

En un discurs populista, els arguments emocionals predominen sobre els racionals. I la por és una de les principals emocions que s’exploten. El populisme del multimilionari novaiorquès i exestrella d’un 'reality show' segueix aquest esquema. Quan Trump va llançar la seva candidatura presidencial va utilitzar la qüestió migratòria per obtenir el suport d’un electorat blanc i amb pocs estudis que se sent amenaçat per l’auge de les minories dels últims anys. A més, va titllar part dels immigrants mexicans de criminals i violadors, i va prometre construir un mur a la frontera amb Mèxic.

Mesos més tard, el desembre de l’any passat, quan una parella inspirada pel jihadisme va matar 14 persones a San Bernardino (Califòrnia), va proposar prohibir l’entrada de musulmans als Estats Units i recuperar tècniques de tortura com el 'waterboarding' (asfíxia simulada amb aigua) per combatre el terrorisme.

Amb aquesta retòrica incendiària i xenòfoba, Trump ha aconseguit guanyar la majoria de les eleccions primàries i caucus republicans que s’han celebrat fins ara. Però també ha allunyat el suport de dones i minories, sobretot la llatina, que serà clau per obtenir un triomf en les presidencials d’aquest novembre.

Dones i llatins contra trumpistes

El to autoritari i fins i tot arrogant dels seus missatges no agrada a una gran majoria de l’ electorat femení. Moltes dones el consideren masclista i troben ofensives algunes declaracions que ha fet sobre dones periodistes i polítiques.

Les seves paraules a favor de castigar les dones que avortin si el procediment és il·legal podrien passar-li factura. Tot i que va rectificar -una acció poc habitual en ell-, hi ha sondejos que mostren que la seva candidatura provoca cada cop més rebuig entre les dones. Un 70% de totes les nord-americanes tenen una visió desfavorable del magnat immobiliari.

Trump, però, no sembla preocupat per aquestes xifres i afirma que ha aconseguit que votants demòcrates i persones que no han votat mai li donin suport. Els seus partidaris, anomenats pels mitjans trumpistes, són lleials i valoren la seva condició d’'outsider' de la política i de candidat antiestablishment. D’altra banda, per al politòleg Jonathan Weiler i coautor del llibre 'Authoritarianism and polarization in American politics' (2009), el fenomen Trump és també el resultat d’un augment en els últims anys de l’autoritarisme i del pensament en “blanc i negre” per resoldre els problemes del país entre el votant conservador.

En temes com la immigració, el discurs populista de Trump entronca clarament amb els postulats de la ultradreta europea. Però també té posicions que són considerades d’esquerra, com les propostes comercials proteccionistes o la defensa de programes socials com la seguretat social.

El discurs de la dreta populista es globalitzaTrump, doncs, té un perfil polític peculiar, que no es pot encasellar i que ha obtingut un gran èxit entre les classes treballadores i, més concretament, entre els homes blancs. Però pocs analistes creuen que amb això n’hi hagi prou per arribar a la Casa Blanca. Si és capaç d'aconseguir la nominació al juliol, com tot apunta que farà després dels resultats de dimarts i la retirada de Ted Cruz, haurà d’ unificar uns republicans molt dividits i fer un gir cap al centre que no li serà fàcil.

El seu avantatge és que les presidencials d’enguany són diferents, amb un fort sentiment contra la política tradicional. I, per tant, amb un candidat impredictible com ell, tot és possible.

Més continguts de