BarcelonaL’episodi de l’avió de combat rus SU-24 abatut per Turquia dimarts continua enverinant les relacions entre Moscou i Ankara. Cap dels governs no vol entrar en una escalada bèl·lica, però tampoc accepten demanar perdó i continuen en la retòrica de les acusacions creuades. Rússia va anunciar ahir que a partir de l’1 de gener reintroduirà l’exigència de visat per als turcs que visitin el país, mentre prepara sancions econòmiques.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, n’alterna una de freda i una de calenta. “Recomanem sincerament a Rússia que no jugui amb foc”, va dir en un discurs al nord-est del país, i va considerar “inacceptable” que Moscou l’acusi de connivència amb els jihadistes. Però a dos dies de l’inici de la cimera internacional sobre el canvi climàtic a París, en què participaran caps d’Estat i de govern d’arreu del món, Erdogan, declarava que “no voldria que aquest incident malmeti les nostres relacions”, i demanava una trobada amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin. El Kremlin va rebutjar l’oferiment, esgrimint la negativa dels turcs a disculpar-se. A París, Putin es reunirà en canvi amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per parlar de Síria i del conflicte amb els palestins, i amb la cancellera alemanya, Angela Merkel.
“Tenim cada cop més dubtes sore la voluntat real d’Ankara d’eradicar el terrorisme”, reblava el cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov. “L’amenaça és real. S’ha organitzat un flux de combatents a través de Turquia en tots dos sentits”, afegia.
El primer ministre rus, Dimitri Medvédev, va demanar al govern que prepari represàlies econòmiques, des de la congelació de projectes d’infraestructures conjunts fins a sancions comercials o limitacions a la contractació de mà d’obra turca. El paquet de sancions s’havia d’anunciar avui.
La crisi marcarà la reunió de diumenge a Brussel·les dels líders dels 28 països de la UE amb el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, per acordar mesures de contenció dels refugiats que arriben a les illes gregues de Turquia, en el que s’ha convertit en la principal ruta de l’èxode. Des del gener més de 700.000 persones han arribat a Europa des de Turquia, que acull 2,5 milions de refugiats . El control del moviment dels jihadistes a través de la frontera sirio-turca també plana damunt l’agenda.
Cimera sense precedents
La UE no ha celebrat mai una cimera d’alt nivell amb un país no membre i la trobada respon a l’exigència d’Ankara. Els 28 s’han mostrat disposats a eximir els turcs de visat i a “dinamitzar” les negociacions per a l’adhesió de Turquia, congelades des de fa anys. Els estats membres han posat sobre la taula tres mil milions d’euros per comprar la cooperació turca, però no s’ha aclarit d’on sortiran aquests fons.
