Una de les imatges de la catàstrofe a Txernòbil del guanyador del World Press Photo 1987.

Ucraïna recorda la tragèdia de Txernòbil, que la va marcar per sempre

La commemoració del 30 aniversari de l'accident nuclear arriba enmig de protestes contra el govern

Una de les imatges de la catàstrofe a Txernòbil del guanyador del World Press Photo 1987. / IGOR KOSTIN

Ucraïna commemora avui el 30è aniversari de la pitjor catàstrofe del país i el pitjor accident nuclear de la història. El 26 d’abril del 1986, a la 1.23 de la matinada, esclatava el reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil. Una reacció descontrolada va fer esclatar el sostre i va desprendre un núvol de material radioactiu que va afectar zones d'Ucraïna, Rússia, Bielorrúsia, Finlàndia i Suècia.

A aquella mateixa hora, han repicat les campanes de l’església de Txernòbil a Kíev en senyal de dol. El temple serà també l’escenari dels actes oficials de record, amb presència d’ONG, associacions de víctimes, veterans de la planta nuclear, diputats del Parlament ucraïnès i altres autoritats.

El president del país, Petró Poroixenko, en canvi, farà una visita a la zona d’exclusió, decretada a 30 quilòmetres a la rodona de la central nuclear, on també s’han dirigit aquests dies molts dels antics habitants evacuats per recordar la catàstrofe que els va canviar la vida. Al poble de Slavutitx, construït per reallotjar els treballadors que vivien prop de la planta, també s'ha celebrat un memorial.

Amb motiu també del 30è aniversari, aquests dijous s'ha celebrat una conferència de donants per sufragar les despeses que encara s’han de fer per segellar totalment la central, on des de 2010 s’està construint un nou  sarcòfag per segellar les 200 tones d'urani que queden en el reactor: els experts temen que si l'antic edifici col·lapsa es pot alliberar més material radioactiu a l'atmosfera. Els donants s'han compromès a invertir 87,5 milions d'euros per construir un nou dipòsit subterrani de residus a la zona. Ucraïna necessitarà deu milions més per fer l'obra. D'altra

Els nivells de radioactivitat continuen sent alts a la zona. L'ONG Bridges to Belarus ha alertat del naixement de criatures amb importants alteracions a la frontera entre Bielorrúsia i Ucraïna, a més d'una taxa de cáncers per sobre de la mitjana.

Però la commemoració arriba enmig d’un moment de tensió i protestes entre els anomenats   'liquidadors' , els homes i dones que van treballar els primers dies a la central intentant aturar la fuita. Dels més de 600.000 que ho van fer, només en queden vius uns 210.000, que l’any 2011 van perdre totes les ajudes que rebien del govern per a medecines i suport social.

El Parlament ucraïnès va aprovar el març passat una llei que retornava als liquidadors i als veterans de la central les seves ajudes, com indemnitzacions i tractament mèdic gratuït.

Les conseqüències de viure en terra irradiadaPerò el president Poroixenko va vetar la llei i la va retornar a la cambra amb una sèrie d’esmenes que han revoltat els afectats. El president argumenta que els ajuts suposen una despesa “inassumible” avui per les arques de l’estat, involucrat en una guerra a l’est amb els rebels pro-russos.

Les noves prioritats del govern ucraïnès han tornat a instaurar la política de l'oblit, com diu una mestra de la regió que va visitar Barcelona amb Greenpeace, en la línia del silenci que ja va practicar el règim soviètic durant l'accident i els anys posteriors. 

Més continguts de