El futur del món és per als mil·lennials xinesos

PequínSón relativament joves, nacionalistes, urbans, grans consumidors, totalment digitals, els agrada viatjar… i són milions. Estem parlant de la nova classe mitjana xinesa. Els preocupa el medi ambient, la seguretat alimentària, el preu de l’habitatge, el futur dels fills... En el fons, els mateixos temes que preocupen en altres zones del món. Però al gegant de l’Àsia tot passa pel sedàs de les “característiques xineses”.

Són el futur. El president de la Xina, Xi Jinping, en el discurs d’obertura del 19è Congrés del Partit Comunista, va anunciar “una nova era del socialisme amb característiques xineses” en què s’aconseguiria el “somni xinès” de construir una “societat moderadament acomodada”.

Ells ja viuen aquest somni. Actualment s’acosten als 300 milions de persones, entre elles, òbviament, els 88 milions de membres del Partit Comunista de la Xina.

Es comptabilitzen com a classe mitjana a la Xina llars amb ingressos entre els 11.500 i els 43.000 dòlars a l’any. Un informe de la consultora McKinsey prediu que el 2020 superarà la d’Europa i els EUA. És en aquesta classe mitjana i en el seu creixement exponencial -l’any 2000 només n’eren 5 milions-, en qui confia el govern xinès per transformar l’economia cap a un model apuntalat en el consum intern.

Una de les “característiques xineses” de la classe mitjana és que és molt més jove que, per exemple, l’europea, persones grans que veuen com els seus fills tenen pitjors expectatives que ells. A la Xina la majoria de les persones que viuen confortablement van néixer en les dècades dels 80 i 90.

Són generacions de fills únics que han crescut al mateix temps que el país es desenvolupava. Al contrari que els seus pares, només han conegut estabilitat i millores. El seu futur no és negre, l’atur oficialment no supera el 5% i segons el govern es creen 13 milions de llocs de treball cada any. Però tenen altres problemes, com el pes de ser responsables de tota la seva família (fills, pares i avis).

Però si hi ha una preocupació general en la societat xinesa és el medi ambient. És un dels pocs temes sobre els quals hi ha debat social consentit pel govern. Xi Jinping va dedicar un capítol del seu discurs a la “resolució enèrgica dels principals problemes mediambientals”.

El peatge que ha pagat la Xina per les seves tres dècades de desenvolupament vertiginós ha sigut la contaminació del sòl, l’aigua i l’aire. Segons la FAO, la Xina va perdre un 6,2% de les terres cultivables entre el 1997 i el 2008. El 20% del total estan contaminades per metalls pesants, pesticides i fertilitzants químics.

Les principals despeses de la classe mitjana són el pagament de préstecs, les compres i l’educació dels fills, segons un estudi del portal Zhaopin.com.

La Xina de la “nova era” és consumidora i digital. El 2016 tenia 731 milions d’usuaris d’internet i la implantació del comerç electrònic no té comparació amb altres països. El 40% del valor de les transaccions de comerç electrònic es fan a la Xina. El mòbil és l’estrella. El 68% dels pagaments del comerç online es realitza a través del mòbil, respecte al 15% dels Estats Units, segons l’informe China’s digital economy: a leading global force de McKinsey.

També es consolida el gust per viatjar. Els turistes xinesos són els que més van gastar en viatges internacionals el 2016, segons l’Organització Mundial del Turisme. Fins a 135 milions de xinesos van fer vacances fora del seu país i es van gastar 261.000 milions de dòlars, un 12% més que l’any anterior.

Al llibre China’s millennials: the want generation, Eric Fish fa un retrat, a partir d’entrevistes, de la generació mil·lennial, la que segons Xi Jinping ha de construir la nova era del “socialisme amb característiques xineses”. Fish sosté que els estereotips sobre els joves xinesos -egoistes, materialistes, mandrosos, narcisistes- són injustos i, en realitat, semblants als que hi ha en altres països. Destaca les queixes d’aquesta generació: l’augment de la desigualtat, la corrupció, el nepotisme, la duresa del mercat laboral, les diferències entre el món rural i urbà i la desigualtat entre homes i dones.

Una societat masclista

La pressió per casar-se i formar una família és forta. Sobretot per a les dones. Wang Lixue, de 29 anys, està preparant el seu casament i admet que la seva família ha respirat alleujada. És llicenciada en econòmiques, treballa en una multinacional i és independent econòmicament, però en la realitat xinesa una dona de gairebé 30 anys soltera no es veu amb bons ulls i la pressió perquè es casi és enorme. I després de la boda s’espera automàticament el desitjat descendent. També admet que un divorci se segueix veient socialment com un fracàs personal, especialment per a les dones.

Les dones xineses són emprenedores, hi ha grans empresàries i fins i tot fortunes fetes a si mateixes, però el món a la Xina segueix sent dels homes. Ho demostra l’absència de dones als òrgans de poder. Dels 2.287 delegats que participen en el 19è Congrés del Partit Comunista només 551 són dones. Moltes d’elles pertanyen a minories ètniques i hi assisteixen amb vestits regionals per donar-hi una pinzellada de color. No hi ha cap dona al Comitè Permanent del Politburó, la cúpula dirigent. I no se n’hi espera cap.