Internacional 18/01/2016

El petroli iranià enfonsa encara més el preu del cru

L'Iran preveu posar 500.000 barrils diaris més al mercat els propers mesos. Teheran respon de forma desafiant a les noves sancions dels EUA i adverteix que seguirà fent proves de míssils

Zahida Membrado
3 min
El petroli perd una cinquena part del seu valor en dotze dies

TeheranL’anunci de l'aixecament de les sancions contra l'Iran fet aquest cap de setmana va provocar ahir una caiguda en el preu del barril de Brent, que es va situar en 27,6 dòlars, el seu nivell més baix des del 2003. Tot i que poc després s'ha recuperat una mica i s'ha estabilitzat a 28,8, el que és clar és que la nova davallada del preu del cru era una reacció dels mercats davant la imminent introducció de milers de barrils procedents de l’Iran, gràcies a la derogació de les sancions sobre l’exportació del petroli persa.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Teheran ha anunciat que preveu incrementar la producció de cru en els propers mesos en 500.000 barrils més al dia. En un mercat sobresaturat i amb els preus ja per terra, el petroli iranià no farà més que intensificar aquesta caiguda.

Però la culpa no és de l'Iran, o no només seva. Des del 2012, la República Islàmica ha suportat el veto a la venda del seu petroli com a càstig pel seu controvertit programa nuclear. Als jaciments de South Pars, al sud del país, s'han acumulat tancs gegantins plens de petroli preparats per a l'exportació. Aquesta prohibició ha suposat l'asfíxia de l’economia iraniana, ja que ha impedit al govern cobrar pel cru venut sobretot a l'Àsia a través de tercers països, en quantitats molt menors de les que desitjaria.

Ara, amb les mans lliures, la república dels aiatol·làs es prepara per inundar els mercats de petroli i poder així augmentar els ingressos econòmics amb els quals poder tirar endavant els pressupostos de l'any que ve. Però el preu del cru fa mesos que cau a mínims històrics. El fet es deu a la decisió del Consell de Cooperació del Golf (CCG), integrat per l'Aràbia Saudita, Bahrein, Emirats Àrabs Units, Kuwait, Oman i Qatar –monarquies sunnites rivals de l’Iran xiïta a la regió–, de saturar els mercats amb l’objectiu principal de perjudicar l'Iran i l'Iraq i de frenar l’ascens dels EUA com a exportador gràcies al 'fracking'.

Una decisió que fa mesos que s’ha tornat en contra d’aquests estats, els quals estan acusant fortes caigudes en els seus mercats de valors com a conseqüència de la caiguda dels preus. Ja aquest diumenge les borses del Golf van acusar l’anunci de la implementació de l’acord nuclear amb l'Iran, i van registrar descensos en els seus mercats de valors. La borsa saudita va caure un 6,5%, mentre que la de Qatar ho va fer un 5,96%. I ahir les caigudes van ser encara més acusades i van traspassar les fronteres de la península Aràbiga, arribant als països del Sud-est Asiàtic.

El president de l'Iran, Hassan Rouhani. / Reuters

D’aquesta manera, l'Iran es prepara per reincorporar-se als mercats internacionals en un moment crític per als països que depenen econòmicament de la venda de petroli, com és el cas de les monarquies sunnites, inundades de petrodòlars, però també del mateix Iran. Ahir, el portaveu del govern, Mohammamad Bagher, va intentar calmar els ànims assegurant que els pressupostos de l'any que ve només depenen un 25% de les vendes de petroli. Per la seva banda, el seu homòleg al ministeri del Petroli, Bijan Zangeneh, va confirmar que el país pretén rellançar la seva producció i augmentar la xifra actual d’1,7 milions de barrils al dia fins a 3 milions en els propers anys.

L'Iran va donar a conèixer al novembre els nous contractes amb els quals pretén atraure les grans petrolieres mundials. La nova regulació permetrà a les empreses estrangeres participar en la producció dels jaciments i no només en la seva exploració. Un altre avantatge és el termini dels acords, ja que s’oferirà una durada de 20 anys, extensible a 25, enfront dels 7 anys d’abans.

Sancions dels EUA

Enmig del desglaç diplomàtic, però, els EUA van anunciar diumenge noves sancions contra el programa de míssils balístics iranià, al·legant que els projectils són capaços de transportar una ogiva nuclear. L'11 d’octubre, els Guardians de la Revolució van llançar el seu primer míssil balístic dirigit i ja llavors els EUA van advertir de la imposició de noves sancions.

Teheran va respondre ahir desafiant Washington i assegurant que continuarà amb el perfeccionament tecnològic d’aquest tipus d’armament. Ahir també es va saber que el president iranià, Hassan Rouhani, viatjarà la setmana que ve a Itàlia i França per mantenir reunions d’alt nivell, el primer viatge oficial a Europa després de l’aixecament de les sancions. A Itàlia es reunirà també amb el papa Francesc.

stats