‘Barri Sèsam’ es muda a la zona alta
BarcelonaEl monstre de les galetes podrà endrapar ara selectes cookies gurmet. Barri Sèsam ha estrenat aquesta setmana als Estats Units la temporada número 46, però ho ha fet en un entorn exclusiu: el canal HBO, reservat només per a subscriptors. El veterà programa educatiu era una institució de la PBS -la televisió pública dels EUA-, que veu com la batalla entre els operadors de pagament es desplaça ara a l’entreteniment infantil. Per tal d’evitar un tall massa dràstic, la HBO ha concedit que la PBS pugui emetre els seus capítols, tot i que nou mesos després de l’estrena.
Un estudi de la consultora EMarketer estima que, quan arribi el 2019, la penetració del vídeo digital entre els nois d’onze anys haurà pujat fins al 74%, respecte al 68% del 2013. La majoria de nens d’entre vuit i onze anys, de fet, tenen un dispositiu propi capaç de servir vídeo en streaming. I Netflix assegura que més o menys la meitat dels seus subscriptors miren habitualment contingut infantil. De fet, el gegant del vídeo online -que recentment ha anunciat una inversió de 6.000 milions de dòlars en contingut només aquest 2016- va anunciar a l’octubre la creació de set programes infantils nous. Entre les sèries que oferirà n’hi ha que són el resultat d’una aliança amb la casa de joguines Lego, com Bionicle, o amb la productora Dreamwoks d’Steven Spielberg, com Croods. D’aquesta manera, Netflix ja té 35 programes propis adreçats a infants o adolescents.
També Amazon ha reforçat darrerament el seu catàleg pensat per a menors de dotze anys i ha introduït xous infantils en la seva graella de programes pilot, que els usuaris poden votar perquè es converteixin en sèrie. Ja a més distància, Hulu s’ha distingit per abordar amb profunditat el món del manga.
El trasllat del programa a la HBO ha generat un intens debat educatiu; al capdavall, el programa es va crear per ajudar els nens en edat escolar que vivien en barris desafavorits: no és pas casual que el carreró que serveix de decorat sigui poc glamurós, més del Bronx que de Manhattan, per entendre’ns. I la HBO, quan va presentar l’acord a l’estiu, va deixar clar que la injecció de diners que aportava permetia salvar un programa que travessava problemes econòmics. En els últims anys, el programa va aconseguir expandir-se internacionalment. L’any 2009, les diverses versions que circulaven arreu del món sumaven 120 milions d’espectadors de 140 països. Espanya el va emetre en tres fases diferents entre el 1979 i el 2000.
Els creadors del programa, que operen emparats en una fundació sense ànim de lucre, asseguren en tot cas que no hi ha hagut interferències per part dels executius de la cadena i que ni tan sols els han exigit els guions o les primeres versions dels programes que havien d’emetre. Així es vacunaven contra les reaccions crítiques als Estats Units, que temien un abandonament del component educatiu del programa en favor de l’entreteniment pur. En tot cas, els crítics segueixen creient que s’amplia la bretxa entre els rics i els pobres.
Capítols més curts i passats per un lífting
Els nous capítols de Barri Sèsam s’adapten més a les tendències de consum dels últims anys. Així, els capítols ja no duren una hora sinó mitja, perquè es creu que els nens difícilment podien mantenir la concentració durant tot l’episodi. A banda d’aplicar la tisora, també s’ha passat el programa per unes sessions de xapa i pintura amb l’objectiu de fer-lo semblar més modern sense perdre el seu look de xou clàssic.
No és només que hagin renovat la sintonia i la careta d’entrada. És que hi ha moltes més referències actualitzades. A tall d’anècdota, Oscar, el monstre verd que vivia en un atrotinat cubell d’escombraries, ara al costat hi té un contenidor per reciclar. “Si coneixes la teva audiència, pots servir-la millor, explicar millors històries i fer que t’estimin encara més”, declarava al New York Times Brown Johnson, vicepreseident de la fundació sense ànim de lucre que elabora el programa.
Un altre canvi és que, com que se suposa que amb la HBO hi haurà més consum individual que amb la família, minvaran les picades d’ullet als pares que hi solia haver en forma d’artistes convidats o gags amb referències humorístiques adultes.
