Publicitat
Publicitat

PAREU MÀQUINES

Cadascú és amo de la seva imatge… o no (1)

Sovintegen les crítiques a polítics per com es mostren als mitjans quan ho fan des del vessant personal

Detecto un cert paternalisme en algunes de les crítiques pescades a les xarxes socials sobre els perfils publicats aquest cap de setmana a 'La Vanguardia' a Elsa Artadi o Andrea Levy. Les fotos –dels magnífics Pedro Madueño i Outumuro– mostren les dues polítiques des d'un vessant molt allunyat del formalisme associat a la seva activitat. La primera apareix fent ioga, la segona amb estilismes i maquillatge propis d'un catàleg de Mango. Però queda clar que es tracta de retrats que volen abraçar el personatge més enllà del seu càrrec, així que temo que les crítiques només poden obeir a aquell vell costum de dir a les dones com s'han de mostrar o deixar de mostrar. Altra cosa és si els mitjans, i ara parlo en general, no correm el risc d'acabar donant més exposició pública a determinats polítics no tant per la seva vàlua professional com per la seva fotogènia. (O, creu de la mateixa moneda, reduint perfils notables a una simple estampa estètica.)

Però a qualsevol persona que es dediqui a la política –i això val per a Artadi i Levy– cal pressuposar-li prou coneixements comunicatius per assumir que, si entra en el joc d'un fotògraf, ho fa després d'haver avaluat quin impacte tindrà això en la seva imatge pública. Penso en Soraya Sáenz de Santamaría i aquella portada d''El Mundo' on sortia posant com una 'femme fatale', ajaguda amb vestit negre arremangat. O Llanos de Luna, descalça a la platja i tocant cançons de Serrat amb la guitarra. Són fotografies fabricades –en el sentit que no són espontànies– i, per tant, el lector té tots els elements per arribar a les conclusions pertinents sobre el personatge en qüestió.

Un assumpte ben diferent són les traïcions. Demà els n'explicaré una de recent, que ha tingut lloc a la premsa britànica, francament maquiavèl·lica.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT