08/11/2015

Cuatro: deu anys d’un germà petit que no ho havia de ser

3 min
Audiències

BarcelonaAhir va fer deu anys que, parafrasejant involuntàriament el president Tarradellas, el periodista Iñaki Gabilondo pronunciava les paraules “Ja som aquí”, amb les quals es posaven en marxa les emissions de Cuatro. Una dècada després, el canal viu un moment dolç -aquest 2015 està fent les millors audiències des del 2009 amb el mèrit afegit que aleshores hi havia menys competència- però amb poca continuïtat respecte al projecte original.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Queden alguns supervivents: Marta Fernández segueix presentant l’informatiu del migdia i Iker Jiménez fa deu anys que pilota la nau del misteri els diumenges de matinada a Cuarto milenio. Però el procés de l’anomenada fusió amb Telecinco -una absorció, en realitat, perquè no va ser una operació entre iguals- va alterar l’ADN del canal. Al cap i a la fi, Cuatro intentava ser la versió “en obert” de Canal+: un canal de prestigi, amb Gabilondo com a insígnia. De fet, Cuatro neix gràcies al fet que el president Rodríguez Zapatero afavoreix que la freqüència de Canal+, amb la majoria de continguts en tancat, es desdobli: els continguts premium passen a ser emesos només per satèl·lit i la llicència terrestre esdevé una televisió 24 hores en obert. Les privades van protestar per la maniobra, ja que Canal+ havia obtingut de franc la llicència per crear la televisió de pagament a Espanya, mentre que Telecinco i Antena 3 havien hagut de satisfer sumes importants per ocupar l’espai radioelèctric públic.

En tot cas, la delicada situació financera de Prisa a partir del 2009 no li va permetre mantenir el canal. L’absorció per part de Mediaset, consumada el 2011, desdibuixa els plans inicials i Cuatro es converteix progressivament en un canal subsidiari de Telecinco. El germà petit que mai va voler ser. Mentrestant, La Sexta -el seu rival, nascut només un any més tard- ha caigut en mans d’Antena 3 i el panorama televisiu espanyol, que es pretenia plural empresarialment, esdevé un duopoli que acabarà acaparant dos terços de l’audiència i el 90% de la inversió publicitària. Però La Sexta, en canvi, sí que ha mantingut una personalitat pròpia més diferenciada que no pas Cuatro.

Informatius

Tot i haver nascut amb la informació com a bandera, les audiències evidencien que ha anat cedint terreny en aquest camp. L’any 2009 els seus informatius superaven els de La Sexta en 1,2 punts i només quedaven darrere del seu contrincant els vespres dels caps de setmana. Ara la truita ha girat: La Sexta venç migdies i nits, laborables i caps de setmana, i treu un avantatge de 2,6 punts de quota a Cuatro.

No tot han sigut trencaments, tanmateix. Una de les continuïtats han sigut les sèries estrangeres. És a Cuatro on s’han pogut veure alguns èxits com Perdidos, House, Friends, Anatomía de Grey, Homeland, Dexter i Los pilares de la tierra, que va ser la ficció més vista de la cadena. En canvi, no ha tingut tanta sort amb les sèries pròpies. Aquesta setmana transcendia, per exemple, que Rabia -la seva gran aposta de la temporada- quedava relegada a la ingrata matinada: aquest dilluns ja s’emetrà a les 0.20 h, després d’haver marcat només un 3,2% de quota en l’últim capítol. Altres sèries espanyoles que s’han emès a Cuatro són Ciega a citas, Gym Tony, Hay alguien ahí o Cuestión de sexo, generalment amb resultats discrets.

En canvi, els docu realities i els programes del gènere coach com Hermano mayor, Supernanny i El encantador de perros han sigut un dels distintius de la casa i han guanyat pes amb la gestió de Mediaset.

Un perfil jove

La fortalesa publicitària de la cadena és la seva penetració entre el públic jove, d’entre 13 a 34 anys: en aquest sector registra un 9,5% de quota, més de dos punts per sobre del 7,3% que fa entre la població general. La cadena té molta més tirada entre els homes (hi assoleix un 7,4%) que entre les dones (es queda en un 6,2%). I fa forat sobretot en espectadors de classe mitjana. De fet, una de les espines que té clavades és que, si està davant de La Sexta, és gràcies als espectadors de classe social baixa o mitjana-baixa, segons la classificació de Kantar, l’empresa que mesura les audiències. Així, La Sexta supera Cuatro en tots els segments socials menys en aquest, que fa decantar la balança global, ja que és majoritari.

Per autonomies, on funciona millor és a Múrcia i les Canàries (allà treu un 7,5% de mitjana) i al País Valencià (amb un 7,3%). En canvi, se li resisteixen l’Aragó i les Balears (amb tot just un 6,0% de quota), Astúries (6,1%) i Catalunya (6,2%).

stats