Del carrer a la llengua: deu anys del portal Ésadir
BarcelonaCatalunya Ràdio i TV3 transiten en una permanent corda fluixa lingüística: ¿el català que fan servir ha de ser reflex del que parla el seu públic o bé ha de ser un referent? O sigui: ¿mirall o model? La resposta és un equilibri entre totes dues funcions, segons explica Ernest Rusinés, cap dels lingüistes de TV3, que avui celebren els deu anys de la posada en marxa de l’Ésadir. Aquest portal, que inclou ja 33.800 entrades, busca justament resoldre els dubtes que la gramàtica i el diccionari -és a dir, la norma- encara no resol.
Tots els mitjans de comunicació contribueixen a normalitzar els nous usos del català i, en general, els correctors dels diferents diaris, ràdios i televisió es comuniquen sovint per mirar de trobar solucions compartides. Però la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), per la seva potència i abast, resulta la principal difusora d’un model de llengua estàndard i és per això que l’any 2006 es va obrir l’Ésadir al públic en general. El 2015 va tramitar 507.000 consultes, un 35% més que l’any anterior.
Tot i que aquest llibre d’estil en permanent construcció està obert a tothom, l’objectiu és arribar a qui treballa amb la llengua. “La funció bàsica de l’Ésadir és transmetre seguretat als professionals”, aclareix Rusinés. “És un mal endèmic del català que el seu parlant pensi que no coneix la seva llengua”.
El debat sobre el català light o heavy enfronta dos corrents de lingüistes. Però Rusinés defensa que “en cap cas l’Ésadir té la pretensió de ser un contrapoder” a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC): “Aquell IEC del franquisme és ja inexistent. El del 2016 és ben diferent. Nosaltres el que fem són propostes i ens veiem com a complementaris”. 216 termes proposats per aquesta eina han acabat entrant al diccionari. Però n’hi ha d’altres que, tot i ser d’ús corrent, encara esperen torn, com ara alcaldable, antiarrugues, cronificar, cuidador, demonitzar, disseccionar, esnifar, rabiar o sisplau.
Mentrestant, els filòlegs heavy critiquen algunes solucions. “Nosaltres treballem perquè no hi surtin errors, però l’Ésadir és un llibre d’estil i les solucions que proposa, si són meditades i responsables, haurien de ser vàlides”, explica Rusinés.
Tot i que el portal tracta també qüestions de gramàtica -les que afecten més intensament la mateixa estructura de la llengua- algunes de les polèmiques més populars tenen a veure amb el lèxic (que sovint hi entra gràcies a l’argot que apareix en pel·lícules i sèries). Així, per exemple, recentment s’està intentant impulsar la paraula flist-flast per dir en català allò que en castellà, a les xarxes, s’anomena zasca. Només el temps dirà si l’expressió fa forat i es converteix en popular. Paraules com barco o vivenda, per exemple, són casos de mots que es van voler normalitzar perquè estaven en la parla, però l’estàndard més formal ha acabat preferint les formes vaixell i habitatge.
El departament de lingüistes de TV3 el formen una trentena de professionals. En els últims cinc anys ha notat les restriccions de pressupost i ha perdut un 35% dels seus efectius. A més, ha hagut d’assumir la correcció de la web de la CCMA, que abans s’encarregava a col·laboradors externs.
