Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

Enyorant el teclat

Els telèfons amb pantalla tàctil estan guanyant terreny, però molts usuaris ja s'han adonat que és més ràpid escriure amb teclats convencionals

Des que parlar és el menys important que fem amb el telèfon, els models amb pantalla tàctil s'han fet els reis del mercat. Arrossegats per l'èxit mediàtic de l'iPhone, tots els fabricants fan servir aquesta característica com a argument comercial, i cada cop hi ha més mòbils tàctils: segons GfK, fa un any eren un de cada quatre dels venuts a Espanya, però ara ja són quatre de cada deu. El fenomen és encara més acusat en la gamma alta: mentre que només trobem pantalla tàctil en el 28% dels models més econòmics, el 86% dels smartphones han prescindit completament del teclat.

L'evolució té cert sentit: amb un mòbil avançat es navega per la web, es veuen vídeos i es descarreguen molts programes que es beneficien d'un maneig que no depèn de la posició ni la quantitat dels botons físics, sinó que es pot configurar en pantalla per a cada cas. Les pantalles tàctils havien estat molt més cares de produir, però un cop assolida l'economia d'escala, als fabricants fins i tot els acaba convenint més per motius logístics: en no disposar de tecles físiques -l'idioma se selecciona per programari-, el mateix aparell es pot vendre en diferents països, cosa que facilita la mobilitat geogràfica de les existències segons les variacions de la demanda. És el mateix motiu pel qual les marques tenen gran interès a substituir els ordinadors portàtils pels nous tablets , les noves estrelles de la manipulació tàctil.

Les pantalles tàctils tenen un altre problema: com que són més grans i la pantalla és el component que consumeix més de tot l'aparell, la bateria es descarrega abans.

Tanmateix, els usuaris que fan servir intensivament el telèfon per escriure missatges SMS, instantanis o de correu electrònic comencen a enyorar els teclats físics. Si bé molts posseïdors de smartphones tàctils presumeixen de la seva rapidesa escrivint amb el teclat virtual, la majoria ho comparen amb el seu mòbil anterior, que era de teclat numèric, i en el qual calia prémer fins a quatre vegades una tecla per escriure una lletra determinada. Malgrat la incorporació de sistemes de text predictiu, que endevinen quina és la paraula que volem escriure, la manera més ràpida d'introduir correctament un text és fer-ho amb un teclat físic convencional. Això ho van descobrir fa temps els usuaris de Blackberry, que són tan fidels als seus telèfons que els intents de l'empresa per treure models amb les mateixes funcions de correu electrònic, però exclusivament tàctils, han fracassat comercialment. L'empresa ha canviat l'enfocament, i el seu model emblemàtic actual, el Torch, amaga al darrere de la pantalla tàctil un teclat físic convencional. És el mateix sistema que fan servir els telèfons de Palm, una marca que acaba d'iniciar una tornada al mercat amb la seva adquisició per part d'HP, el principal fabricant mundial d'ordinadors.

El mercat encara associa els telèfons amb teclat físic amb l'ús professional. Un dels últims grans èxits comercials de Nokia va ser la família de smartphones d'empresa formada pel model E71 i el seu successor E72, que són els únics models que disposen de tecles específiques per a la ç i la ñ , que es poden escriure directament, sense haver de combinar-les amb cap altra.

Ara que la gran difusió dels telèfons tàctils amb sistema Android comença a fer difícil diferenciar-los a primer cop d'ull, són diversos els fabricants que ha presentat models que, mantenint la pantalla tàctil, en redueixen la mida per tal de deixar espai a un teclat físic complet. Tant Motorola com Samsung inclouen la referència professional en la denominació dels seus respectius models Droid Pro i Galaxy Pro (vegeu imatges). Acer també té un androide amb teclat, el beTouch E130.

Ara bé, els que ho tenen clar de debò no són els executius, molts dels quals s'han deixat arrossegar per la febre tàctil, sinó els adolescents. Durant els dos últims mesos comptabilitzats, l' smartphone més venut a Espanya no ha estat cap Android ni l'iPhone, sinó el Blackberry 8520, el model més econòmic d'aquest fabricant, que ha triomfat entre els joves perquè resulta ideal per mantenir-se en contacte permanent amb els companys mitjançant el servei Blackberry Messenger, que els permet escriure's sense límit per una tarifa mensual fixa. Potser els tàctils començaran a perdre popularitat el dia que els usuaris de WhatsApp descobreixin que amb aquest programa també s'escriu més ràpid si el teclat és de veritat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT