Hemeroteques molt més fràgils que abans (i 2)
BarcelonaEls deia d'ahir alguns casos d'això que en anglès anomenem 'stealth editing' i que es podria traduir com a 'edició clandestina', és a dir, retocar articles –a vegades considerablement– sense advertir el lector que s'han operat canvis rellevants. Per tant, equival a enterrar versions primerenques dels articles que, per errors o mala praxis, no eren gaire honroses. El 'New York Times', per exemple, va fer un article sobre Hillary Clinton fa unes setmanes on apareixia l'ofensiva frase “esposa de polític reconvertida en política ella mateixa”. Al mateix diari, un article sobre Bernie Sanders el retratava amablement. Però algú devia considerar que editorialment no se'l podia tractar tan bé i, tot d'una, van aparèixer diverses desqualificacions i ironies amb les quals acabava semblant un quixotesc idealista capaç només de victòries simbòliques. També articles sobre Trump han patit aquesta edició clandestina, generalment en forma de salsa afegida per fer-lo quedar... trumpesc. Segons explicava la defensora del lector al diari, el debat és viu a la redacció. Ella cita BuzzFeed o el 'Washington Post' com a casos de mitjans que no passen ànsia per explicar els canvis substancials en un article. Ho consideren una qüestió de transparència i, certament, els mitjans hem d'assumir que aquest és un valor que cada cop els lectors ens exigiran més. No podem fiscalitzar els altres si al nostre torn no tenim mecanismes de pulcritud exquisida que expliquin el perquè de les nostres decisions. Sobretot quan es tracta de decisions discutibles.
En tot cas, per als amants del periodisme comparat, sempre ens quedarà NewsDiff, una web que analitza alguns dels grans mitjans dels EUA i revela les transformacions que s'han executat subtilment. Aquí, encara hem de fer la reflexió col·lectiva sobre l'assumpte.
