L'ARA recorda Maria Aurèlia Capmany
El diari ofereix el pròxim cap de setmana el llibre de la seva extensa conversa amb Pasqual Maragall
BarcelonaEn uns moments en què la capital catalana reflexiona intensament sobre quin model de ciutat vol ser en aquesta era globalitzada, l’ARA ofereix als seus lectors viatjar al passat per redescobrir alguns dels fonaments del debat actual. Es tracta de l’extensa conversa que van tenir l’any 1984 Pasqual Maragall i Maria Aurèlia Capmany i que va quedar fixada en el llibre inaugural de la col·lecció Diàlegs a Barcelona. Amb motiu del 25è aniversari de la mort de Capmany, el diari recupera el pròxim cap de setmana aquella obra en edició facsímil, al preu especial de 6,95 euros. El llibre permet copsar la indiscutible capacitat d’anticipació de l’aleshores alcalde de Barcelona i sobta per la precisió amb què els dos contertulians són capaços d’apamar els reptes de la ciutat i el país.
El director adjunt de l’ARA, Ignasi Aragay, destaca en el prefaci de l’obra que aquest és “un diàleg fresc, lliure i optimista entre l’aleshores novell i jove alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i la seva regidora de Cultura, una donassa de les lletres catalanes”. I qualifica la conversa de “preciosa, intel·lectualment estimulant, alhora tafanera i erudita, i ideològicament reveladora”. “Ho devia ser al seu moment, el 1984, i ho és encara més avui, quan ja ha cobrat dimensió històrica”, conclou.
El diàleg no és només una reflexió sobre Barcelona: tots dos expliquen també com entenen Catalunya i la seva cultura. “Ho fan des del compromís amb el Cap i Casal, una ciutat que somnien culta, oberta al mar i al món, igualitària i emprenedora”, explica Aragay. “L’un i l’altra, en un diàleg dinàmic i còmplice, reivindiquen tant l’empenta de les classes populars com la iniciativa burgesa i petitburgesa, que també fan seva. I, lúcidament, es neguen a fer de la llengua i el país un problema; creuen, al contrari, que el problema és Espanya”.
Ho detalla Capmany, en un dels passatges del llibre: “Això ve dels antics Borbons, que ho embolicaven tot, és aquell model de nació que encara no ens hem tret del damunt”. Però la intel·lectual també es mostra crítica amb l’establishment català: “Quan jo faig retret a la burgesia catalana en les meves obres de teatre i en les meves novel·les, no és cap altre retret que aquest: que no hagi sabut ser una burgesia catalana, que hagi dimitit constantment del seu propi paper, que no hagin passat d’aprenents de botiguer”. Malgrat tot, el to és esperançat i, en un altre moment del passeig dialogat, Maragall raona que el país del futur ha de tenir la inclusió com a divisa. “On s’està jugant el futur de la catalanitat és a Cornellà. A Cornellà ens estem jugant la capacitat de constituir un poble amb totes les seves característiques modernes”, explica a Capmany.
Avui ja sabem que els Jocs Olímpics van ser un èxit per a la marca Barcelona -però també la llavor de l’actual crisi d’identitat- i és interessant llegir com Maragall justifica la necessitat d’aquest esdeveniment a una escèptica Capmany, que admetia sentir “recança” amb el projecte. “Comprenc que pugui ser necessari i que pugui tenir efectes molt benèfics per a tota la ciutat metropolitana”, diu la que va ser regidora de Cultura. “Però temo que no sigui un desori com el Mundial de futbol, que ens faci anar embogits”. Maragall li argumenta que mostrar la ciutat a 3.000 milions de persones és una oportunitat que no es pot deixar escapar. “Barcelona és la capital d’un estat que no ha existit -recorda-. S’ha hagut d’anar fent a estrebades, sense continuïtat, inventant motius de capitalitat amb ocasió d’esdeveniments concrets com han sigut les exposicions universals”. L’alcalde proposa aleshores obrir la ciutat al mar.
Un Ara Llegim monogràfic, pels 25 anys de la seva mort
A més, dissabte que ve l’Ara Llegim serà un monogràfic dedicat a Capmany. Guillem-Jordi Graells, curador de la seva obra completa, signa un reportatge sobre la vigència del seu pensament. Xavier Febrés -el periodista que va transcriure i editar la conversa del llibre que s’ofereix amb el diari- explica com es va gestar la inspiradora conversa amb Maragall, que inaugurava la col·lecció Diàlegs a Barcelona. La seva faceta de dona de teatre és el tema d’una anàlisi de Jordi Coca, i Lluïsa Julià s’ocupa de la resta d’obra literària. El dossier narra també amb detall els diversos compromisos que va mantenir: Pilar Godayol explica el seu vessant feminista, mentre que Jordi Carrió n’analitza la implicació política.
A banda de les firmes convidades, els col·laboradors habituals del suplement literari de l’ARA -Ignasi Aragay, Eva Piquer, Jordi Llovet i Lluís A. Baulenas- també abordaran la figura de Capmany.
