Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

Llums de baix consum

Les bombetes incandescents ja han deixat pas a les fluorescents compactes, però el futur de l'enllumenat domèstic i públic són els leds

P oc es pensava Thomas Edison que la bombeta que va patentar l'any 1880 acabaria sent objecte de lluita política 131 anys més tard. L'inefable Tea Party, que agrupa el sector més recalcitrant dels republicans dels EUA, fa mesos que s'oposa a l'aplicació de la llei, signada el 2007 per George Bush fill, que imposa la retirada del mercat de les bombetes incandescents convencionals i la seva substitució per models de més eficiència energètica. El canvi forçós, diuen Michelle Bachmann, Rush Limbaugh i els de la seva corda, és un exemple d'intrusisme de l'administració en la vida dels ciutadans, que haurien de ser lliures de gastar tants quilowatts com els vingui de gust.

Per més que s'hi oposin els del Tea Party, però, el canvi és irreversible. De fet, allà ja van tard: aquest any es comencen a retirar les bombetes de 100 W, l'any que ve les de 75 W i el següent les de 60 W i 40 W. A Europa ja fa temps que ens hi vam posar: ja no se'n poden vendre de més de 40 W, i les de menys han de desaparèixer abans del primer de setembre.

A escala mundial, el sector de la il·luminació -que no inclou les companyies de subministrament elèctric- factura cada any més de 20.000 milions d'euros. La substitució de la il·luminació incandescent per tecnologies de menys consum els obre una enorme oportunitat de negoci: s'estima que al món hi ha 14.000 milions de bombetes en funcionament. Imagineu el que suposa haver de canviar-les totes, i si pot ser, no una vegada, sinó dues.

Actualment, l'alternativa comercial a les bombetes convencionals són les fluorescents compactes (LFC), que incorporen un tub de fluorescència, més o menys doblegat o cargolat, en una bombeta que es pot enroscar allà on n'hi havia una d'incandescent. L'avantatge és un consum cinc vegades més baix: amb una bombeta LFC que gasta 20 W s'obté la mateixa lluminositat -uns 1.700 lúmens- que amb una incandescent de 100 W. Aquesta diferència de cost energètic afavoreix el planeta i la nostra butxaca: tot i que les LFC són més cares que les bombetes convencionals, duren entre 3 i 5 vegades més, cosa que pot implicar un estalvi de 60 euros al llarg de la seva vida útil. L'inconvenient principal és que no s'encenen de seguida: triguen una estona a assolir el nivell lumínic màxim, i per això no acaben d'anar bé per als llocs on l'usuari hi és poca estona.

En qualsevol cas, les bombetes fluorescents compactes són a la il·luminació el mateix que la TDT a la televisió: una tecnologia que es comercialitza de manera massiva quan ja és gairebé obsoleta. Igual que la TV terrestre té els dies comptats davant el vídeo per internet, les LFC ja tenen al darrere el seu substitut: els díodes emissors de llum, més coneguts com a leds.

Els leds representen l'autèntic canvi tecnològic i en cert sentit són el reflex del món digital en el de la llum: la seva primera matèria és el mateix silici que es fa servir per als xips. Fins fa pocs anys només servien com a indicadors lluminosos de funcionament d'un altre aparell, però igual que amb els processadors, el seu rendiment ha millorat molt de pressa: segons HP, la quantitat de llum que proporciona un led s'ha multiplicat per 20 en una dècada, mentre el seu cost baixava a la desena part. Per això ara ja ofereixen prou rendiment per il·luminar espais amplis amb una llum de qualitat equivalent a la de les bombetes convencionals, amb un consum i un cost encara més baixos que els de les fluorescents compactes, i una vida útil molt més llarga: un llum amb led pot arribar a durar 100.000 hores, davant les 8.000 d'una amb LFC -tot i que a les 50.000 hores perdrà un 70% del seu rendiment.

A més de les llars, la presència dels leds ja es comença a notar en l'enllumenat públic, on es poden agrupar gran quantitat de díodes per aconseguir el mateix efecte que amb les llums de vapor de mercuri, però amb un consum molt inferior que les administracions aprecien tant pel respecte mediambiental com per l'estalvi econòmic. Als carrers de Mataró, per exemple, l'empresa Boquet ha canviat 375 punts de llum que fins ara consumien 200 W per llums led de 30 W, que faran estalviar al municipi uns 40.000 euros cada any. De fet, hi ha proveïdors que ofereixen als ajuntaments canviar per leds el seu enllumenat sense cost, a canvi de compartir amb ells una part de l'estalvi obtingut.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT