Ningú no es fa periodista per ser milionari. Els periodistes som periodistes perquè volem dur a terme una missió social, noble motiu assenyalat com a primer inductor pel 49% dels col·legues entrevistats pel Center for Investigative Reporting de la Universitat de Stanford.
Fer calés és el motiu menys important, diuen el 81% d'aquests companys. Per paga, quan se'ls pregunta quina és la mesura que fan servir per saber si els va bé o no, diuen: "Aconseguir canvis socials". Això no s'és vist ni trobat, i disculpi la lloança corporativa. Vostè, astorat, es pot demanar com és que n'hi ha tants que fan d'estenotipista dels poderosos, de tertulians sabuts o d'escrivents d'escandalets del cor i del fetge.
Li podria dir: per quadrar els comptes a fi de mes. Però equivocaríem el cas, com aquell tòtil que quan li assenyalen la lluna es mira el dit i no la lluna. Més aviat cal preguntar-se, em sembla, per què l'exercici professional decep i/o frustra a tants que van triar un ofici per tan excelses raons o per què un grup de professionals tan motivats llencen la tovallola o entren en l'espiral de la mediocritat. En seguirem parlant.
