05/10/2016

Operació: tallafocs amb la Gürtel per no frustrar la investidura

2 min
"La Moncloa tem que després de la investidura tornin Sánchez i el bloqueig", portada de l''Abc'

BarcelonaAixò dels tempos de la justícia, escolti, és una llauna. Aconseguim que el PSOE celebri els seus idus de març, ni que sigui a l'octubre. Reunim una dotzena i mitja de Brutus perquè cusin a ganivetades Pedro Sánchez. Aplanem el camí perquè Rajoy renovi el seu contracte com a inquilí monclovita... I no se'ls acut cap altra cosa als jutges que arrencar el judici per la trama més bèstia de corrupció registrada mai a Espanya. Com si no fos prou difícil evitar les terceres eleccions seguides!

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

M'ha sobtat que alguns diaris posin un tallafocs i situïn amb les seves portades tot aquest assumpte en un passat remot: “El PP s'enfronta al seu passat més fosc en el judici a la trama Gürtel” ('El País'), “Una era de la corrupció al banc dels acusats” ('Levante'), “Judici a una era del PP” ('El Periódico'), deien tres diaris d'ideologia dispar. Certament, això de la Gürtel sembla una festa dels ex: exalcaldes, exministres, exregidors, extresorers... Però, al mateix temps, dues acusacions reclamen la compareixença com a testimoni de Rajoy, perquè expliqui com es presideix un partit durant 12 anys sense ser capaç d'ensumar ni un sol cas de corrupció dels que han acabat empudegant la formació. Més enllà de l'ARA, que destacava aquest fet en primera, me n'he hagut d'anar fins a Logronyo per trobar una portada com la que feia el diari 'La Rioja': “Judici a Gürtel, esperant Rajoy”. (Cal dir que 'El Periódico', al subtítol, sí que estirava aquest fil). Altres diaris, com 'El Mundo', el que feien era deslligar l'assumpte d'unes sigles concretes, amb titulars com: “Judici a l'Espanya de la corrupció”.

Rajoy està aconseguint fer de l'immobilisme tot un art polític. Però algunes portades, voluntàriament o no, li posen la feina molt fàcil per perpetuar-se com un peculiar Don Tancredo, plasmàtic i postmodern.

stats