El nacionalisme banal es menja la prosa bonica

El diari Abc ha publicat en dies diferents dues cròniques de color: es tracta de sengles viatges al municipi més independentista (Sant Martí d’Albars) i al menys (Badia del Vallès). Els textos venen firmats pel periodista de Valladolid José F. Peláez i estan molt ben escrits, amb imatges vívides i cuidades i una mirada respectuosa. No és, per a res, la caricatura que hom podria esperar venint d’aquest diari.

Ara bé, fins i tot així s’escolen els tòpics i, sobretot, aquell nacionalisme banal segons el qual els nacionalismes sempre són els altres. Quan parla de Badia del Vallès, que defineix com un lloc deixat de la mà de Déu, ve a dir que l’independentisme és un luxe burgès, de gent que té sobradament cobertes les necessitats primàries. En canvi, a la peça sobre Sant Martí d’Albars escriu: “Marxo pensant en com de complicat em resultaria a mi ser nacionalista i sentir-me d’alguna cosa des d’un aïllament tan enorme”. Val la pena recordar que, encara que aquest poblet del Lluçanès sigui de postal, ha perdut dos terços dels seus habitants en l’últim segle. ¿Aquí no aplica, doncs, el clixé de la decadència i lloc oblidat? ¿De debò no se li acut que el percentatge magre de vot independentista a Badia és l’expressió meridiana d’un altre nacionalisme, vinculat en aquest cas a l’origen dels qui primer van poblar aquesta petita ciutat artificial? ¿Que l’altíssim percentatge que treu Vox està empestat no ja de pulsió identitària, sinó directament de la xenofòbia que culpa els nous nouvinguts de les seves desgràcies i frustracions? Qualsevol retrat diu més del pintor que del pintat i, tot i que insisteixo en la bondat de la tècnica de l’autor, el resultat acaba resultant pla i formulari, massa deutor dels propis prejudicis.