Publicitat
Publicitat

Pagui, que tot són avantatges

"No entenc la teva dèria pel pagament a internet". La queixa me la feia un executiu de l'àrea digital d'un gran grup mediàtic llatinoamericà, a propòsit de la columna sobre Mediapart, aquell digital francès que fa bon periodisme, és de pagament i guanya diners. El cas Mediapart, entre d'altres, ha fet molt de mal entre els valedors de l'anomenat "consens sobre el futur del periodisme". Aquestes persones defensen bàsicament que tota la informació ha de ser oberta i de franc i que els mèdia han de configurar el model de negoci i organització sobre aquests principis. Doncs bé, la setmana passada, un dels seus gurus, Clay Shirky, un profe, va reconèixer que l'estratègia de pagament del Times de Nova York funciona.

Ara, jo voldria aclarir el meu cas avui i aquí, perquè fa mesos que sovintegen les bronques i els mals gestos per la meva militància pro pagament. Sóc partidari del pagament pels continguts perquè vull que el periodisme fet per periodistes sobrevisqui al present canvi d'època tecnològic i social; perquè no vull que la meva professió es degradi més; perquè vull que el periodisme sigui una ocupació de la qual es pugui viure; perquè no vull que acomiadin més periodistes.

Tot plegat no té cap probabilitat de reeixir si no hi ha pagament pel producte de la feina dels periodistes. La gent del consens mai parla dels ingressos. Alguns fins i tot creuen que la ciutadania sola és capaç d'informar-se adequadament per la via "d'actes aleatoris de periodisme" gratuïts i que això estalviarà a la societat les manipulacions originades en la mala voluntat, incompetència o mandra dels periodistes.

Valga'm Déu. És que també sóc partidari del pagament per continguts perquè la gent només paguem per allò que val la pena. El pagament és, per tant, garantia que allò que no s'ho val no durarà. Ho veu? Amb el pagament tot són avantatges.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT