Publicitat
Publicitat

Peces-Barba i La Gent

Debat a la redacció sobre el sobredimensionament, o no, del cas Peces-Barba. La temptació és atribuir a la proximitat de les eleccions l'enorme ressò que han tingut les dues frases més desafortunades que deu haver dit mai aquest pare de la Constitució espanyola. Però el que ha passat no té res a veure amb el 20-N. D'entrada, perquè avui dia la campanya és permanent. Els polítics no en surten d'una que ja es preparen per a la següent. Però, sobretot, no té a veure amb les eleccions perquè la polèmica no s'ha encès a l'àtic de la classe política, sinó que surt de baix: dels advocats catalans que eren a la conferència de Cadis, en la qual Peces-Barba va parlar com si fos al reservat d'un restaurant madrileny. Twitter va ser el canal que va escampar l'emprenyada amb una velocitat vertiginosa. I el fet que els organitzadors del congrés haguessin penjat el vídeo del col·loqui a la xarxa va acabar-ho d'arrodonir: les proves eren a l'abast de tothom. Fa pocs anys, el cas hauria aparegut esmentat -potser de passada- als diaris de l'endemà -potser només als diaris andalusos-. I la lentitud amb què s'hauria escampat li hauria restat força. Ara, a finals del 2011, no hi ha temps perquè els canals tradicionals decideixin què faran amb unes paraules que poden subratllar-se o no. Ara ho decideix la gent. La Gent? Aquest és l'altre punt del debat. Twitter és La Gent? No tothom té Twitter. No podem pretendre que el que es diu a Twitter és el que pensa La Gent. Però hi estem més a prop que mai. Les xarxes, que van més ràpides que els mitjans de comunicació tradicionals, han obert una escletxa per a grups socials que abans no aconseguien ni un breu. Si professionals de classe mitjana però sense rellevància especial i col·lectius socials que defensen causes defensables però poc defensades han aconseguit trencar les barreres i penetrar en un terreny fins ara vedat, ja és alguna cosa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT