Publicitat
Publicitat

Possiblement, la Catalunya més real

La discussió sobre si Twitter reflecteix o no realment la societat és eterna i hem de deixar que vagi fent mentre la vida continua. Ahir ens tocava empassar-nos un bocí d'aquesta vida considerat un dels més destacats de l'any, el de Cap d'Any. I mirar-se els tuits generats amb l'expressió Cap d'Any permetia retrobar, en cinc minuts, tots els patrons i tòpics que hem anat descobrint al llarg de la vida sobre aquest coi de festa.

La nit de Cap d'Any, els il·lusionats -"Cap al sopar de Cap d'Any, bon any a tothom!"- competeixen amb els desencantats -"El dia de Cap d'Any és el dia de decepcions! Mai arriba a ser tan gran com les expectatives que tens"- i amb els que ja estan de tornada de tot -"La nit de Cap d'Any està sobrevalorada"-. L'endemà al matí, tornem-hi: n'hi ha que donen les gràcies per "la millor nit de Cap d'Any" de la seva vida i d'altres que continuen amb el sarcasme. I com que això és una columna d'opinió em permeto posar-me al costat d'aquests últims, sense equidistàncies. Tenen gràcia si troben la manera de fer caure la mala llet amb sornegueria sobre alguna qüestió de l'actualitat que ho mereix: "Cap d'Any és un engany, els reis són reals i ens costen una fortuna!" (@ElGranGerard). Però el matí de Cap d'Any és el moment de treure's la màscara i dir de qui ets: ets dels del concert de Viena o no? Hi ha una gran quantitat de nostàlgics, quarantins que s'han aixecat tota la vida l'1 de gener amb els valsos a la tele i hi estan aferrats. Però es trenca la monotonia amb els que el troben "ranci" i, ai las!, amb els que, des de fa tres anys, prefereixen el de TV3: "Per TV3 fan un magnífic concert de Cap d'Any des de Figueres i amb músics de casa. Cal seguir mirant el de TVE???" (@martimarsal). ¿Voleu més Catalunya real que aquesta que treu el cap a Twitter el dia de Cap d'Any?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT