Publicitat
Publicitat

PREMSA DE PAGAMENT

El diari no troba nous inversors i queda reduït a una versió 'online' a càrrec d'un terç de la plantilla

'Público' tanca després de quatre anys

Público no tornarà als quioscos. El diari, ja en concurs de creditors, va anunciar ahir que captar nous inversors "no havia estat possible". Es limitarà a una edició online, que faran uns 50 treballadors.

El diari Público tira la tovallola. El d'ahir va ser l'últim número de l'edició impresa. Tot i que la intenció inicial de Mediapubli, l'empresa editora, era que Público s'acomiadés diumenge dels seus lectors, els treballadors del rotatiu, reunits en assemblea ahir a la tarda, van decidir plantar-se. En un comunicat van qualificar de "presa de pèl" fer el contrari i van apel·lar als "pretesos principis progressistes" de Mediapubli perquè els ofereixi les millors condicions possibles per a la seva sortida. Público , que es va declarar en concurs voluntari de creditors el 3 de gener, enceta ara un futur incert com a mitjà només digital. A principis de la setmana vinent presentarà un ERO que afectarà uns 110 treballadors del total de 160 que conformen la plantilla, segons fonts pròximes al diari.

Les últimes setmanes han estat intenses en maniobres per salvar el rotatiu. Algunes s'han fet evidents, com quan l'editor Jaume Roures -president de Mediapro- posava a la venda el quadre El Campo del Moro del pintor Antonio López, per un preu de quatre milions d'euros. Per evitar el tancament calien nou milions. D'altres han estat més discretes: l'empresa ha buscat inversors i possibles compradors. L'opció que s'ha explorat més és un acord amb La Jornada , un diari mexicà d'esquerres. Tot i que les converses van arribar a estar avançades, finalment no ha rescatat el rotatiu. Público acumula 80 milions d'euros en pèrdues i un deute de 20 milions.

El diari va aparèixer el 26 de setembre del 2007 amb la voluntat de ser una alternativa a l'hegemonia d' El País entre la premsa d'esquerres. L'arribada de Zapatero al govern espanyol oferia un terreny de joc propici, tenint en compte que el nou president no combregava tant amb els postulats de Prisa com els seus antecessors al PSOE. La sintonia amb Público va quedar palesa en més d'una ocasió, com quan Zapatero va designar l'aleshores director del diari, Félix Monteira, com a secretari d'estat de Comunicació. Durant la seva curta etapa el diari ha tingut dos directors més: Ignacio Escolar i Jesús Maraña.

De tendència republicana i laïcista, Público es va distingir també per una aposta clara per la informació científica i cultural i per renunciar als editorials. Era un diari singular també pel fet de tenir un editor català però que es venia a tot l'Estat. Público és el primer diari de pagament d'abast estatal que tanca des de la defunció de Diario 16 el 2001. Anteriorment, però, havien plegat els gratuïts Metro i ADN .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT