Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

Quants aparells necessitem?

Examinem els avantatges i els inconvenients d'ordinadors portàtils, 'tablets', 'e-readers' i 'smartphones', i també dels dispositius mòbils híbrids

D imecres vaig participar a Els matins de TV3 comentant algunes aplicacions mòbils interessants que havia trobat al Mobile World Congress entre els centenars de milers de títols disponibles per a iPhone i Android, però la conversa va acabar derivant cap als usos dels diversos dispositius que hi ha al mercat, fins que va sorgir la pregunta que darrerament em fan més sovint: m'he de comprar un ordinador portàtil o un tablet ?

La meva resposta és sempre la mateixa: depèn de l'ús que li vulguis donar. D'entrada cal descartar de la comparació els portàtils amb pantalla de més de 13 polzades, que poden servir per substituir un equip de taula a casa o al despatx, però són massa grans per portar-los cada dia amunt i avall. Els més petits sí que es poden comparar amb els tablets , si més no amb els de 10 polzades: per entendre'ns, l'iPad i els seus competidors directes.

El criteri principal per escollir entre un portàtil i un tablet és la necessitat d'un teclat físic. Si dedicareu l'equip sobretot a llegir, navegar per la web, veure vídeos, escriure correus electrònics, tuitejar i publicar coses al Facebook, probablement en teniu prou amb un tablet , que és més lleuger, més còmode d'utilitzar al sofà i té més autonomia de bateria. Però si escriviu sovint -estudiants, professors, periodistes, escriptors- no hi ha res tan eficient com el teclat d'un ordinador portàtil. I no només per la precisió del tecleig físic; sinó també per la productivitat: els teclats virtuals en pantalla tenen menys tecles d'accés directe, i l'instant que triguen a aparèixer les vocals accentuades, per exemple, s'arriba a fer insuportable en textos llargs. Aquest inconvenient persisteix encara que es faci servir un teclat físic extern.

Cal no oblidar tampoc les condicions ambientals: els tablets amb pantalla de sis o set polzades tenen una bona mida per llegir llibres electrònics, però no es veuen bé a plena llum del dia. Quan fa sol és molt millor un e-reader de tinta electrònica, que també ofereix 20 vegades més autonomia.

Per altra banda, hi ha l'afer del preu per a usuari. En general, un tablet costa menys que un ordinador portàtil -excepte els netbooks més econòmics-, però si es vol compartir a casa o a la feina, acaba sortint molt més car: els sistemes operatius d'ordinador -Windows, Mac, Linux- permeten tenir diversos usuaris, cadascun amb els seus propis fitxers, contrasenyes, bústies i adreces preferides. En un tablet -si més no, fins que arribin els primers models amb Windows 8-, qualsevol que agafi l'aparell i disposi de la contrasenya general pot accedir a tot el contingut, amb el perill de confusió que això implica. Els tablets tenen un gran potencial de negoci per als fabricants perquè poden aspirar a vendre'n un a cada membre de la família, i com que els teclats són virtuals, poden comercialitzar el mateix producte a tots els països del món. Però això no significa que als usuaris ens convinguin més.

Els tablets són, doncs, dispositius estrictament personals, tant com els smartphones : podeu deixar momentàniament el vostre a algú per fer una trucada, però mai el perdreu de vista. Fins ara la diferència entre un smartphone i un tablet era clara: amb un es pot telefonar, amb l'altre no. Però les pantalles dels primers són cada vegada més grans -ja hi ha diversos models de 4,5 polzades- i més d'un consumidor es demana si val la pena tenir també un tablet . La resposta s'ha complicat darrerament amb l'arribada dels tabletòfons , una nova categoria de smartphones amb una pantalla de cinc polzades que facilita molt la navegació web, que permet llegir més còmodament i que, per evitar haver de fer punta als dits (l'argument principal de Steve Jobs per desacreditar els tablets més petits que l'iPad) inclouen un llapis per escriure i dibuixar amb més precisió a la pantalla tàctil. Pel que he pogut provar, aquest nou format -que arriba de Corea amb el Galaxy Note, de Samsung, i l'Optimus Vu, de LG- és molt més pràctic del que es podria esperar i en alguns casos permet estalviar-se el tablet .

De tota manera, l'equip més versàtil de tots és el PadFone, que Asus ha presentat al MWC: un smartphone Android que encaixa dins d'un tabl et de 10 polzades que, al seu torn, es pot incorporar en un teclat físic al qual serveix de tapa, com si fos un ordinador portàtil. L'híbrid total, per no haver de privar-se de res.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT