Sánchez també té la culpa de les eleccions gallegues

BarcelonaQuàdruple coincidència als diaris de Madrid: cadascú ofereix la seva enquesta sobre les imminents eleccions basques i gallegues que s'han de celebrar diumenge que ve. Normalment, un pòquer demoscòpic aquí acostuma a significar tenir xifres dispars, segons els interessos de cada capçalera. Però com que parlem de la 'perifèria' i de 'La Razón', 'El Mundo', l''Abc' i 'El País' (tot i que el diari de Prisa només fa Galícia), en aquest cas –oh miracle!– les xifres són extraordinàriament semblants, escó amunt, escó avall. El que els distingeix és, en realitat, com ho aprofita cadascú, poc o molt, per dur les aigües d'aquest sondeig autonòmic al molí de la investidura espanyola, que és la partida que juguen els grans grups editorials espanyols.

Qui ho fa amb més determinació és 'La Razón' –precisament el més rajoyista de tots quatre–, que titula en portada: "Sánchez arrossega el PSOE al seu mínim històric a Galícia i al País Basc". És una interpretació molt gratuïta, no sustentada en cap dada: els enquestats han dit a qui votaran, però no se'ls ha preguntat per les motivacions del seu suposat sufragi. I hi ha un factor aliè al socialista que contribueix a explicar aquest mínim històric: l'aparició d'un partit (les encarnacions de Podem, precisament fortes lluny de Madrid) que ha dividit l'espai que ocupava tradicionalment l'esquerra. En aquest sentit, 'El País' dóna una mica d'aire a Sánchez. El seu titular només destaca que "Feijóo guanyaria les eleccions gallegues amb una còmoda majoria absoluta". Potser la treva és per purgar haver posat l'altre dia en portada una declaració de Rubalcaba que erosionava el lideratge de Sánchez: no era gaire estètic tenint en compte que el vellaguardista socialista, amb perdó per la rima, s'ha incorporat al consell editorial del grup de Prisa.