Una TV de pagament saturada d’anuncis
BarcelonaUn dels beneficis teòrics de la televisió de pagament és que, a canvi de la quota de subscripció, l’espectador pot gaudir dels continguts sense interrupcions publicitàries. A la pràctica, a Espanya no es compleix aquest precepte i algunes de les cadenes amb més ocupació d’anuncis són justament les que només es poden veure a través de les plataformes de pagament. Així, el canal més saturat d’espots durant el prime time és National Geographic. Empata amb el canal en obert a 30,1 minuts entre les 9 del vespre i les 12 de la nit, segons dades del novembre de 2015, i supera totes les cadenes generalistes. El topall legal per a les televisions en obert és de 36 minuts -a raó de 12 minuts per hora- tot i que cap cadena els esgota. La més saturada de les televisions generalistes gratuïtes és Cuatro, amb 29,9 minuts, i la menys La Sexta, amb 23 minuts. Discovery també es distingeix per tenir una acumulació d'anuncis superior a la majoria de grans televisions en obert: només Cuatro la supera.
Aquesta anomalia té a veure amb la baixa penetració que arrossega la televisió de pagament a Espanya. En realitat, els canals més saturats són també els que tenen més audiència. Es tracta de cadenes com Fox, Axn o Discovery, que s’ofereixen de manera gratuïta senzillament pel fet de contractar servei de telefonia i dades amb Telefónica, Orange o Vodafone. Com que en realitat l’usuari no paga específicament per aquests canals, les companyies que els impulsen acaben de quadrar els números introduint-hi anuncis.
La publicitat de la majoria de televisions de pagament està centralitzada a través d’una comercialitzadora que es diu Pulsa. Els seus arguments de venda es basen en dues idees. Primer, que els seus espectadors, en ser abonats a la televisió de pagament, tenen un nivell adquisitiu alt. I segon, que ofereixen uns preus més barats, de manera que l’anunciant pot repetir la seva falca unes quantes vegades al dia pel que costaria un sol espot a la televisió en obert. Des dels canals del duopoli -Mediaset i Atresmedia- es contraargumenta recordant que totes aquestes repeticions en realitat són impactes sobre els mateixos espectadors, de manera que no resulta una mesura gaire efectiva.
De fet, el 60% del consum televisiu a les plataformes de pagament correspon a les cinc gran cadenes generalistes (La 1, Antena 3, Cuatro, Telecinco, La Sexta), que molts usuaris miren no directament per la TDT sinó a través dels seus descodificadors.
Uteca protesta
En tot cas, la desigualtat de resultats és palmària. El sector de la televisió de pagament ronda els 100 milions de facturació en anuncis, mentre que el conjunt del sector ven espots televisius per valor d’uns 2.000 milions d’euros. Amb tot, la patronal Uteca -que aplega les cadenes privades en obert- lamentava en el seu últim comunicat el greuge comparatiu que pateixen respecte a les televisions de pagament. Els canals de la TDT poden emetre un màxim de 12 minuts per hora natural de publicitat, autopromocions a part, mentre que aquest límit no existeix per als canals de les plataformes de pagament.
Aquest panorama és ben diferent un cop s’analitzen els canals premium, que cal contractar a part, en paquets de futbol, cinema o sèries. Telefónica, líder de la televisió de pagament, té també una comercialitzadora de publicitat, però la seva aportació al conjunt del negoci és petita. “Nosaltres apostem per fer canals que se sostenen per les aportacions dels subscriptors”, explicaven fonts de Movistar+ a l’ARA.
Els anunciants recorren l’adjudicació de TDT
L’Associació Espanyola d’Anunciants (AEA) ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem contra l’adjudicació de sis nous canals de TDT aprovada pel govern espanyol el 16 d’octubre, ja que considera que el repartiment de freqüències que es va fer beneficia els dos principals grups audiovisuals estatals, Mediaset i Atresmedia. L’entitat lamenta, d’una banda, que a l’hora de repartir els sis nous canals no s’hagi tingut en compte “l’excessiva concentració de l’oferta en dos grups mediàtics”, la qual cosa dóna lloc a “un duopoli que aglutina més del 86% de la inversió publicitària”. L’AEA recorda que tots dos grups han rebut sancions per part de Competència.
