La UE engega una macroenquesta sobre la llibertat de panorama per retratar monuments i edificis
La consulta, que es pot respondre fins el 15 de juliol, està dirigida al sector de l'edició i als ciutadans en general
BarcelonaLa Comissió Europea ha obert avui una consulta pública per saber l'opinió dels sectors interessats sobre la llibertat de panorama i el paper dels editors en la cadena de valor del 'copyright'. Respecte la segona qüestió, l'organisme vol saber quin impacte tindria l'ampliació del drets connexos als editors i si la regulació a la premsa hauria de ser diferent a altres sectors editorials.
La llibertat de panorama permet fer fotografies, gravar vídeos o crear imatges d'edificis i obres d'art situades en l'espai públic sense infringir els respectius drets d'autor. És a dir, no haver de pagar a l'artista al voler vendre una fotografia de la seva escultura.
Pel que fa la qüestió dels editors, la Unió Europea vol recollir opinions sobre si dotar o no als editors amb més drets connexos, els quals ofereixen protecció a aquells que contribueixen d'alguna manera en una obra, com ara en la gestió o la difusió de la mateixa, sense ser autors.
La llibertat de panorama
El juliol de l'any passat el Parlament Europeu va declinar una esmena que tenia per objectiu permetre als autors de les obres en la via pública cobrar per l'ús comercial de les imatges. Quelcom que no va transcendir en cap llei —tampoc es va aprovar la 'contraesmena'— però que es tindrà en compte per harmonitzar els drets d'autor a la UE en un futur.
Abans de ser rebutjada al PE, diferents col·lectius professionals i organitzacions van iniciar campanyes per preservar aquesta llibertat. La Wikipedia, que va engegar una campanya en què animava a contactar amb els eurodiputats, sense aquesta llibertat, hauria d'haver eliminat milers de fotografies.
Actualment, la llibertat de panorama depèn de cada estat. Mentre a Espanya i Alemanya està contemplada, a països com França, Itàlia i gran part de l'Europa de l'Est està restringida.
Els drets connexos
Amb la consulta, el que pretén la UE és si es vol incrementar els drets connexos als editors i si la seva regulació en la premsa ha de ser diferent en comparació amb altres sectors editorials. De moment, ha avançat que vol estudiar el efectes que han tingut a Espanya i Alemanya els models que obligaven als agregadors a pagar per difondre notícies.
Mentre que en el cas espanyol la legislació va provocar el tancament de Google News, en el cas d'Alemanya no es va obligar a pagar a l'agregador del gegant informàtic davant la seva amenaça de deixar de vincular els continguts. Quan els mitjans van intentar que Google News pagués per mostrar una foto i un resum de les seves notícies, l'agregador va decidir només posar l'enllaç, quelcom que va restar visibilitat als mitjans i va provocar que finalment permetessin a Google mostrar les notícies tal com ho feia.
