Carles Capdevila passa a ser director fundador de l'ARA

Antoni Bassas i Ignasi Aragay n'assumeixen la direcció col·legiada coincidint amb el cinquè aniversari

El discurs de Carles Capdevila a la redacció de l'ARA / FERRAN FORNÉ

El director de l’ARA, Carles Capdevila, va anunciar ahir la seva decisió de renunciar al càrrec que ha ocupat des del naixement del diari. La mesura serà efectiva aquest dissabte, 28 de novembre, coincidint amb el cinquè aniversari del mitjà. A partir d’aleshores, la direcció de l’ARA l’exerciran de manera col·legiada entre Antoni Bassas (com a director audiovisual) i Ignasi Aragay (com a director adjunt). Capdevila seguirà treballant per a l’ARA en qualitat de director fundador i mantindrà tant la seva columna diària com les entrevistes i els reportatges que realitzava. El periodista deixarà d’escriure des de demà i durant uns dies la columna, per sotmetre’s a una operació del càncer que pateix. Amb tot, Capdevila va voler aclarir,  en un parlament fet davant la redacció en pes i  en el seu article d’avui de l’ARA, que la decisió no es pren arran de cap complicació mèdica -el tractament està funcionant- sinó per poder-se concentrar en aquesta lluita personal sense haver d’assumir totes les responsabilitats que comporta la direcció.

“Estic molt satisfet i orgullós. Vaig acceptar la direcció amb una il·lusió boja i una responsabilitat total, i deixo la direcció amb un orgull gegant i una satisfacció total”, explicava Capdevila als seus companys de redacció. “Feu un diari collonut. Que ningú us acomplexi ni us menystingui, hem fet un miracle, i ho hem aconseguit perquè no sabíem que era impossible, i perquè hi hem deixat la pell”.

A banda dels agraïments personals -als accionistes de l’ARA i els seus periodistes-, Capdevila també va voler fer una reflexió crítica sobre el difícil entorn amb què s’ha trobat el diari a causa de tots els que han intentat frustrar el projecte: “Un altre agraïment és per a tots els que van intentar que l’ARA no sortís o que no ens en sortíssim. Persones amb noms i cognoms que van fer de tot. Alguns ara ho han oblidat i m’abracen i em diuen que ells ja ho sabien, que aniria bé. Jo no oblido el que feien. No ho oblido perquè els hi agraeixo. Confesso que he estat moltes vegades a punt de deixar la direcció, per esgotament, en moments difícils. Però a la nit pensava en l’alegria que tindrien i decidia continuar”.

El cínic poder

El contacte continuat amb el poder és una tasca poc agraïda, segons va explicar. “Aquest viatge meu de cinc anys a prop dels poders no m’ha agradat. Ho he patit molt. M’han fet patir. Ho dic sorprès i decebut, potser és ingenuïtat, però prefereixo ser ingenu que cínic. Als poders, al món de les persones amb capacitat de coacció, sobretot econòmica, hi he tingut molts disgustos”, revelava. “Hi ha excepcions, esclar, hi he fet algun amic. Però hi ha gent mediocre, hi ha molts homes, molta testosterona barata, i a sobre molta covardia”. En el seu parlament, Capdevila va denunciar així mateix la masculinització del poder i l’absència de dones en la majoria de centres de decisió.

Aquest punt va anar acompanyat d’una reflexió autocrítica personal: després de cinc anys dirigint l’ARA, detectava trets de contagi amb els mecanismes d’aquest poder. “Estic content i alliberat de deixar les llotges VIP, les files zero i els reservats. Ara em sento més proper als companys d’oncologia, gent humil que lluita amb dignitat. Vull sentir-me més a prop dels que pateixen que dels que fan patir, i espero que això em faci millor periodista”.

En tot cas, el seu canvi de rol, segons va avisar Capdevila, no implica una renúncia a seguir denunciant aquests abusos i mals funcionaments del poder, al contrari: “Estic content de perdre de vista aquests poders, però ells no em perdran de vista. Com a persona lliure, com a periodista lliure, miraré de combatre i denunciar les misèries del poder”. I va lloar els periodistes d’aquesta casa, per la seva actitud combativa amb el poder: “Sou encara més ingenus que cínics, i que ho sigueu per molts anys”.

A més, segons va explicar, la situació econòmica general i al sector de la comunicació fan que sigui difícil defensar la independència dels mitjans: “Als poders no els agrada la llibertat de premsa. Ho he comprovat cada dia. Durament. Són al·lèrgics a la llibertat d’expressió. I estan valents, l’economia ho pot gairebé tot. Creuen que poden condicionar els discursos des de despatxos foscos”.

Amb tot, Capdevila és optimista, ja que considera que el temps juga a favor de canviar les coses. “Per sort tot va canviant, i cada dia hi ha més escletxes, i tot es va sabent, i se sabrà molt més. Però la independència periodística cal defensar-la cada dia, plantant cara, amb coratge. Calen periodistes valents, gestors valents”. I va recordar que l’equació es completa amb el suport dels lectors, ja que són ells els que tenen la clau per defensar la independència d’un mitjà: “Cal que els lectors pagueu pels continguts per mantenir redaccions. Un mitjà massa dependent dels accionistes o dels ajuts o de la publicitat no serà independent, per definició. Això ho hem d’entendre, perquè un país sense mitjans lliures mai serà un país lliure”.

Els lectors, al centre

De fet, tot i que Capdevila va dir aquestes paraules al bell mig de la redacció per a tot l’equip humà que forma part de l’ARA, el missatge es va enregistrar i penjar a la web perquè els lectors també poguessin sentir-se partícips del moment. “Estic molt orgullós dels lectors i subscriptors. De la fidelitat, de l’entusiasme amb què vau abraçar el projecte des del primer dia. Sou una comunitat que ens transmet afecte i exigència”, va detallar. “Els periodistes hem d’assumir cada cop més que som simples moderadors d’una comunitat de lectors intel·ligents, i us hem de deixar més protagonisme, i pensar sempre en vosaltres. Els lectors al centre. Amb vosaltres fer això és fàcil i ve de gust. Ens sentim llegits, acompanyats, vigilats i estimats pels que sou de l’ARA”.

Finalment, Capdevila va expressar el desig que el diari mantingués alguns dels valors que ell ha insuflat a aquest projecte des de la direcció: “Que el diari sigui educat, creatiu, sensible amb els que pateixen, agraït amb els voluntaris i els que arreglen el món, respectuós amb els mestres i educadors”. I es va adreçar específicament als periodistes: “Que feu bogeries, diaris especials, dels que no ha fet ningú. Si afluixeu em tindreu aquí rondinant”.

El discurs de Carles Capdevila a la redacció de l'ARA

Etiquetes

Més continguts de