El director de diari més poderós no és un director de diari (i 2)
BarcelonaAhir ho deixàvem que Facebook havia censurat la cèlebre fotografia de la nena Kim Phúc fugint nua de les bombes de napalm, penjada pel reporter Tom Egeland. I que el periodista s'havia fet ressò de les crítiques de la protagonista de la imatge. La xarxa de Zuckerberg va reaccionar aleshores bloquejant-li el perfil. Si censurar una imatge que resulta obvi que no té res a veure amb pornografia infantil ja resulta prou estúpid, emmordassar algú que critica la decisió és directament preocupant, i molt. D'aquí que el diari publiqués una carta oberta en portada adreçada a l'amo, senyor i emperador de Facebook, qualificant-lo de “director de diari més poderós del món”.
L'assumpte ha revifat el debat sobre l'excessiu poder que han adquirit aquests gegants de la comunicació que, tot i no crear continguts, sí que poden decidir qui passa per les seves inevitables autopistes digitals. Fins i tot la primera ministra noruega, la conservadora Erna Solberg, va pronunciar-se sobre l'afer i va penjar a Facebook una entrada, il·lustrada amb la foto de la discòrdia, on instava Zuckerberg a revisar la seva política d'edició. La resposta va ser la previsible: Facebook va esborrar de la seva xarxa el post de la primera ministra. Finalment, però, algú es va il·luminar i va rectificar: la foto de la nena ja és compartible a les xarxes.
Si tot plegat ha sigut fruit d'un automatisme, haurem delegat la gestió de la llibertat d'expressió en màquines, amb els seus comprensibles errors d'apreciació (o sigui, de programació), com sabem els fans d'Isaac Asimov. Si els humans-de-Facebook (que n'hi ha) eren conscients de l'assumpte, és que van mantenir un pols pel dret a fer valer la seva llei. En aquest cas, la gestió del discurs global estarà en mans de persones que deixen la discrepància emmordassada i sense recursos per protestar. I en diuen socials, d'aquestes xarxes.
--
(Una coda. Ahir, alguns comentaristes venien a dir que també els diaris publiquem unes coses i no en publiquem d'altres. Esclar. Però ho fem en un marc de pluralitat: si un mitjà falla, els lectors marxaran al del costat. Aquí, en canvi, hi ha una situació d'aires monopolístics, ja que una sèrie de gent llegeix només les notícies 'a Facebook'. És a dir: les llegeix de molts mitjans, però ho fa a través d'aquesta marca, i aquesta marca és la seva capçalera. I crec que l'analogia amb els diaris no funciona per una segona raó: els diaris s'ofereixen com un producte tancat i, per tant, que arbitràriament jerarquitza la informació i en deixa una part a dins i una a fora. Però el discurs de Facebook és que només són una autopista, una xarxa de distribució. Això suggereix una neutralitat que, al meu parer, Facebook no ha observat. En tot cas, gràcies pels comentaris!).
