#26J: eleccions en transformació digital

BarcelonaLes eleccions de diumenge passat han deixat clar que els mitjans haurem de moderar la nostra confiança en les xarxes socials com a indicadors d’intenció de vot: Podem i Ciutadans, els dos partits que van generar més activitat i interacció a Twitter i Facebook, són els que van obtenir pitjors resultats; i el PP, el més criticat a les xarxes durant la campanya, va acabar guanyant. Per molt que Twitter bulli en moments concrets com el debat a quatre, les gravacions del ministre Fernández Díaz i el Brexit, els ciutadans voten seguint criteris molt diferents dels que politòlegs i periodistes piulem dins de la nostra bombolla.

Una altra discrepància per tenir en compte: la del sondeig a peu d’urna respecte als resultats definitius. Gràcies a les eines digitals -Indra va distribuir 22.265 tauletes als col·legis electorals-, el temps que passa entre el tancament d’urnes i l’aparició de dades és cada vegada més breu, i amb les excel·lents webs i aplis mòbils oficials pots seguir l’escrutini al minut. Potser faríem bé renunciant a les dades fictícies de les vuit del vespre i concentrant esforços a adoptar el vot electrònic. Ni que sigui perquè l’empresa líder mundial en aquesta tecnologia, Scytl, és catalana.

Tres apunts digitals més sobre la campanya electoral del 26-J: aquestes eleccions han sigut les de la ludificació, el vídeo en directe i la intel·ligència artificial. Amb porres i pactòmetres per simular aliances s’ha volgut mantenir l’interès d’un electorat més aviat apàtic. Les candidatures han tirat de Periscope -no tant de Facebook Live- per portar als mòbils dels votants el tradicional senyal institucional dels mítings. I experiments com el Politibot de Telegram donen pistes sobre com seran els autoserveis d’informació digital personalitzada.