Publicitat
Publicitat

10 grans relliscades de la història

El llibre de Jordi Cantavella 'Em vull fondre! 100 ficades de peus a la galleda glorioses' repassa errors cèlebres de polítics, models i, fins i tot, d'agents de la censura franquista

Al llarg de la història hi ha hagut errors humans que no han passat desapercebuts ni han perdut força amb el pas anys. Aquestes 10 ficades de peus a la galleda són una selecció de les 100 que l'autor Jordi Cantavella recopila a 'Em vull fondre! 100 ficades de peus a la galleda glorioses', de Cossetània Edicions.

1. Censura: La pel·lícula 'Mogambo' va arribar a l'Estat espanyol en plena dictadura franquista. Transportava la bellesa de Grace Kelly, Ava Gardner i Clark Gable, dirigits per John Ford, fins als cinemes espanyols dels anys 50. La que després seria princesa de Mònaco era infidel al seu marit amb Gable, cosa que el censor no va poder suportar. Per això, va decidir canviar la seva condició de casats per la de germans. Així, s'acabava la infidelitat a la pantalla gran. El que no va pensar és que quan Kelly petonejava abraçava o amanyagava el seu marit, el que els espanyols veien era un incest.

2. Èpica discursiva: Francisco Franco va pronunciar en un determinat moment un frase que no es pot obviar en aquest recull. El líder militar va argumentar que "El país era a la vora d'un precipici i, ara, gràcies al 'Movimiento' hem fet un pas endavant". No cal afegir-hi res més per fer-la cèlebre.

3. Enganxada: La diputada laborista Bessie Braddock va veure en un banquet oficial que el president Winston Churchill n'havia fet un gra massa amb la beguda. Aleshores, va dir a altres assistents: "Winston està borratxo". Churchill, que la va sentir, li va contestar, davant de tothom: "Senyora, i vós sou lletja, però jo demà al matí estaré sobri".

4. Visionari: La Guerra Civil havia començat i el president Lluís Companys va haver d'anar a França per comprar armes. En tornar a Barcelona, el president va comentar que no dominava gaire bé la llengua gal·la i que se n'havia sortit fent servir paraules catalanes amb accent francès. Llavors, va complementar aquesta explicació amb alguns exemples. Pompeu Fabra, que era present durant la conversa, no va poder reprimir-se: "Ja hem perdut la guerra".

5. (M)oral: L'Església catòlica sempre ha mantingut un discurs públic envers l'homosexualitat molt bel·ligerant. L'any 1983, una revista anomenada 'El panorama del metge' va fer referència a la mentalitat catòlica al respecte: "L'homosexualitat, encara que està reprovada per la doctrina perquè no serveix per a la procreació, mereix, als ulls del Sant Pare, l'assistència que els bisbes han de presentar a tots els qui afronten difícils eleccions orals". Se suposa que l'autor es va deure deixar una ema davant d'orals.

6. Periodistes: L'any 2007 van operar el rei Albert II de Bèlgica del maluc perquè es va trencar el coll del fèmur en una caiguda. La locutora d'un informatiu belga va anunciar que el monarca havia estat operat del coll de l'úter.

7. Pujol: L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va anar de viatge oficial a Xangai. En arribar va descobrir el regal que havia portat des de Catalunya fins a les terres orientals. Era un escut en què es veia Sant Jordi matant el drac. La cara de de l'alcalde de Xangai, que el va rebre, va ser un poema en veure un personatge cristià assassinant l'animal mitològic per excel·lència de la cultura xinesa.

8. Model: Sofia Mazagatos, una model professional, va declarar que li agradava "molt Vargas Llosa", fins aquí, cap problema. Malgrat aquesta frase diplomàtica, la jove va afegir: "Tot i que mai no he tingut l'ocasió de llegir-lo".

9. 'Miss': La candidata a Miss Xile, Carolina Zúñiga, va respondre a una entrevista. Entre les preguntes que li van plantejar n'hi havia una que volia saber quina parella triaria la jove per repoblar el món després d'un holocaust nuclear. Zúñiga va fer una selecció poc encertada, fins per qüestions d'edat: "El papa de Roma i la mare Teresa de Calcuta".

10. De dona a dones: L'actual alcaldessa de Madrid va cometre un error que l'afectava directament, com a política i com a dona. Més enllà de la metàfora que va intentar fer amb pomes i peres sobre el matrimoni homosexual, una vegada va dir que la Ventafocs era un exemple "per a la nostra vida". Per si això no fos prou, deia que el valor d'aquest personatge de conte resideix en el fet que rebia maltractaments sense queixar-se i perquè "busca consol en el record de la seva mare".

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT