Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Les glòries catalanes d'ahir, d'avui i de sempre

Coneixíem Ermessenda de Carcassona de quan li van dedicar un dels tretze programes d' El favorit , el 2005 a TV3. Va aparèixer amb l'onze titular i l'entrenador d'una hipotètica selecció catalana de futbol de tots els temps, només masculina: Jaume I, Francesc Macià, Pau Claris, Serrallonga, Roderic de Borja, etc. Col·locada al mig, la comtessa Ermessenda em recorda una mica Teresa Rivero, la presidenta del Rayo Vallecano: sola, desafiant i enfrontada a una gernació d'homes en aquest món violent i tenebrós que és l'edat mitjana i la lliga espanyola de futbol (de vegades costa distingir-les). Tot i així, si se'm permet la ucronia, sospito que amb Ermessenda el Rayo Vallecano hauria guanyat més partits.

A Ermessenda l'han venut com la catalana més poderosa de tots els temps. Sincerament, és un poder que ens queda una mica de l'any de la reina vella, mai més ben dit. Pel mateix preu, també haurien pogut reivindicar Gal·la Placídia -catalana d'adopció, es va integrar a la nostra terra i va aprendre el baix llatí peculiar del lloc-. A El matí de Catalunya Ràdio , Fuentes va demanar als tertulians quina és la catalana més poderosa i cap no va saber respondre; només es van sentir embuts, vaguetats, estossecs. Fins i tot algú va fer muntanya amunt. Per posar-me a prova, em vaig fer la mateixa pregunta i vaig començar a escurar-me la gola i a rumiar en va. Només em sortien Marta Ferrussola, Agustina Saragossa (que és la d'Aragó) i María Luz Morales, la directora de La Vanguardia durant la Guerra Civil (una dona que hauria pogut comptar-se entre els homenots de Pla).

Per últim, sense treure-li mèrits a la venerable comtessa, em sembla que també s'haurien de fer ficcions sobre polítics i empresaris contemporanis, els equivalents a Ermessenda, amb una òptica complexa. Per a vides de sants ja tenim la Llegenda Àuria i el molt aconsellable Dicionário dos milagres d'Eça de Queirós.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT