Publicitat
Publicitat

Un home tranquil

Andrew Rashbass és el conseller delegat de The Economist , el periòdic més influent del món. Explica al seu blog que van necessitar 161 anys (del 1843 al 2004) per arribar al milió de lectors i només set més (2004-2011) per arribar al milió i mig, una xifra en què s'hi inclouen 100.000 subscriptors digitals. Ells s'ofenen si els anomenen revista ( magazine ) perquè tanquen l'edició com un diari: el dijous a la nit se'n va l'última pàgina i divendres al matí ja circula la cosa. Sempre s'anomenen periòdic ( newspaper ). Són molts els motius per qualificar-lo com el més influent. Un d'anecdòtic és que a Cuba només hi tenen un subscriptor: "Ell".

Bé. Rashbass pronostica que arribaran als dos milions de lectors en cinc anys. Aquí per lector s'entén el comprador -i de la suma de compradors se'n diu difusió . Afegeix que la majoria d'aquests lectors seran digitals i que en algun moment dels següents 18 mesos la difusió impresa començarà a decaure. No està gens espantat: " I'm pretty relaxed about that ", comenta.

La difusió (impresa i digital) no és un joc de suma zero. El límit de la difusió digital són els terrícoles que coneixen la llengua de la publicació. També perquè et pots emportar la publicació a sobre allà on vagis i consumir-la quan vulguis: al telèfon, a la tauleta, a l'ordinador; mentre fas exercici o en un embús ( The Economist aboca en àudio tota la publicació tots els divendres); mentre ets al tren, entre una reunió i una altra, a cal barber, al llit o mentre cuines… Històricament, el principal argument per abandonar els diaris i/o revistes és "No tinc temps de llegir tot el que hi posen". Ara tens tot el temps del món: pots llegir sempre que no facis altra cosa. Esclar, cal que la lectura tingui una qualitat competitiva com la de The Economist . Per això Rashbass està tan tranquil.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT