La premsa de proximitat catalana entra en la via de la recuperació
Les últimes dades indiquen un augment del nombre de capçaleres i la fi de la caiguda dels ingressos
BarcelonaLa premsa de proximitat catalana va celebrar ahir el seu dia, en una jornada al Born Centre Cultural, i ho va poder fer des de l’optimisme que implica començar a veure la llum al final del túnel. Hi ha dos indicadors que fan pensar en una recuperació del sector. En primer lloc, el nombre de capçaleres. Al començament de la crisi n’hi havia 133 d’adherides a l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), l’entitat que agrupa la pràctica totalitat de mitjans locals i comarcals de pagament. Els associats, però, van baixar fins a 119 l’any 2012. Des d’aleshores, el catàleg de capçaleres ha revifat fins a situar-se en les 137 actuals.
El segon factor és el de la facturació. En aquest cas no hi ha una inflexió, perquè el sector continua perdent volum, però el descens del 2014 va ser de només 400.000 euros, el diferencial més baix dels últims exercicis. A més, la publicitat ha remuntat un tímid 0,2% (però la caiguda del 4,1% en ingressos per venda de diaris ha influït negativament en el resultat global). Són dades d’un estudi elaborat per Media Hot Line, presentat ahir, i que analitza les disset capçaleres principals, que sumen el 80% de l’audiència i també de la facturació.
En aquest grup de publicacions, la dependència de la premsa local i comarcal de la publicitat continua sent alta: un 59% dels seus ingressos provenen dels anuncis. Ara bé, la venda d’exemplars, tot i ser la segona via, té una fortalesa: un 54% dels exemplars que edita els col·loca a través de subscripció, mentre que el quiosc, sempre més volàtil, només representa el 33% dels diners recollits venent exemplars. En total, els diaris i revistes locals sumen 525.000 lectors.
Més xifres que retraten aquest sector: hi treballen 836 persones i tres de cada quatre (74%) ho fan des de la redacció, implicats en l’elaboració del producte. El domini del paper encara és aclaparador: 102 publicacions són premsa impresa (per molt que tinguin web), mentre que només 35 són exclusivament digitals. Si es miren els ingressos d’aquestes disset marques més grans, el paper representa el 98% del seu negoci. En total, la premsa comarcal catalana suma 1,2 milions d’usuaris únics mensuals. 200.000 usuaris de Facebook són seguidors d’alguna pàgina de premsa local o comarcal catalana i les capçaleres sumen més de 90.000 seguidors a Twitter.
Relleu generacional en marxa
El president de l’ACPC, Carles Ayats, creu que el pitjor de la crisi ja ha passat: “Hi ha estabilització i una petita repuntada. No hem baixat tan ràpid com la premsa generalista, però també ho hem fet. I la recuperació es preveu lenta. Però a l’associació constatem que hi ha un relleu generacional evident”. En concret, en els dos últims anys publicacions com L’Om, Revista de Riudoms, La Comarca d’Olot o 777 Comunica d’Esparreguera han viscut un rellançament amb equips directius renovats formats primordialment per gent jove. “Creiem també que estem treballant en el relleu dels lectors -explica Ayats-. Teixim complicitats, per exemple, amb el món de l’esport. Hi ha tot de jugadors de futbol de tercera o quarta regional que llegeixen les cròniques dels seus partits amb nosaltres, i només amb nosaltres, de manera que tenen un primer contacte ja de joves amb la premsa comarcal i a partir d’aquí podem construir un hàbit de lectura”.
La ponència central de la jornada va anar a càrrec de Jaume Roures, soci fundador de Mediapro, que va voler reivindicar el paper que han jugat les televisions de proximitat i que, en alguns casos, operen les mateixes editores de premsa. Per a Roures, “a Catalunya hi havia una gran xarxa de televisions locals que eren avantguarda i que malauradament amb el canvi de model de negoci es van desmantellar i han perdut el seu paper vertebrador”.
El seu vaticini és que “la premsa comarcal pot resistir millor que la generalista, per costos i pel tipus de lector”, ja que al seu parer “és una gran agitadora social, fa molta més feina que la merament informativa” i, a més, “té un valor estratègic que la premsa generalista no té”. La jornada, que arribava a la segona edició, va comptar amb l’assistència de 150 professionals vinculats a la premsa de proximitat.
