Publicitat
Publicitat

Una revista per donar veu als refugiats

La publicació ‘online’ grega Solomon reivindica la cooperació entre immigrants i autòctons

Grècia ha vist com aquest últim any arribaven constantment a les seves costes onades de fins a set mil immigrants al dia. La situació convulsa al Pròxim Orient ha afectat en gran mesura el país hel·lè, primer contacte amb Europa per a tots els que fugen dels conflictes que involucren els països pròxims. El cas més evident i actual és el sirià. Dins d’aquesta problemàtica Atenes ha vist néixer una nova revista en format digital, Solomon, destinada a reforçar la integració dels immigrants i refugiats a Grècia.

L’octubre de l’any passat Fanis Kollias, natural d’Atenes, va mantenir una conversa amb un immigrant d’origen afganès que li explicava, “resignat”, la falta d’interacció entre els grecs i els nouvinguts. L’endemà Kollias ja començava a posar les bases del projecte amb l’ajuda de Rosa Vassilatu i a incorporar fins a nou persones a l’equip, “un nombre que no ha parat d’augmentar” fins a les setze que hi treballen actualment. La majoria són immigrants procedents “de països com l’Afganistan, Bielorússia o Somàlia” que resideixen des de fa temps al país hel·lè i, “esclar, també de Grècia”. Un “nucli multicultural” que l’impulsor de la revista considera “la base ideològica sobre la qual s’ha de treballar”. “La nostra meta és començar una interacció diària que doni veu tant a immigrants i refugiats com a gent local, que som part de la mateixa societat, per pensar en noves idees”, comenta Kollias en declaracions a l’ARA.

El nom de la publicació prové del conte de l’escriptor portuguès José Saramago El viatge de l’elefant, en què un elefant anomenat Salomó ho demostra tot amb fets i no amb paraules. “Creiem que és el representant perfecte dels refugiats i immigrants, que molts cops no tenen l’oportunitat d’expressar-se sobre temes que els afecten directament. Se sol tenir una visió estereotipada d’ells, però tenen moltes coses per ensenyar-nos, i de fet ho fan amb actes dia a dia, que és exactament el que busquem explicar”, diu Kollias.

Però no tot ha sigut tan fàcil. Respecte als entrebancs amb què s’han trobat durant la creació de la revista, el seu creador es mostra contundent: “Esclar que hem tingut dificultats, especialment per part de la burocràcia grega, que ens ha posat moltes traves per poder autofinançar-nos”. Al marge d’això, Kollias assegura que l’actual context econòmic del país fa difícil portar a la pràctica propostes innovadores, “especialment després del control de capital” que el govern ha impulsat a petició del Banc Central i que ha fet “extremadament difícil i fatigosa” una tasca “tan senzilla com obrir un compte bancari”.

Més que una revista

De moment Solomonnomés es publica en suport digital, tot i que Kollias assegura que el seu “somni” és “la creació d’una revista en format paper”. “Però de moment haurem d’utilitzar vies alternatives com l’e-book o la pàgina web [Solomon.gr], des d’on es podran descarregar els continguts fàcilment”. Els lectors que ho desitgin “podran ajudar amb una contribució econòmica destinada a pagar l’equip editorial i la feina diària dels treballadors”.

A més, la redacció de Solomonestà formada per persones d’arreu del món, i per aquest motiu no els preocupa la llengua que faran servir. “Per ara utilitzarem l’anglès perquè som conscients que en tan sols un clic podem arribar arreu, però si veiem que hi ha una certa demanda en altres idiomes no tindrem cap problema, perquè al nostre equip es parlen més de dotze llengües”, sentencia el creador del projecte.

Una arma per al canvi social

Kollias matisa que “Solomon no és només una revista”, perquè considera primordial “contribuir a la construcció d’un marc per integrar en la societat grega” les persones arribades d’altres llocs del món. En aquest sentit, el periodista està decidit no tan sols a donar veu a refugiats i immigrants, sinó també a posar les bases per a una cooperació social estable.

Per ell, la integració social “és una assignatura del conjunt de la societat i no només dels refugiats o immigrants”. Per això creu “necessària” la “involucració dels natius grecs”. “Moltes organitzacions gregues treballen pensant que són superherois i que ajudaran aquesta pobra gent que està arribant al país”, denuncia. Però la realitat, des del seu punt de vista, és completament diferent: “Hem de deixar de pensar que som superiors i començar a col·laborar en benefici del conjunt de la societat. I això és tot!”

Kollias assegura que el seu és un projecte “optimista” que vol “contribuir al desenvolupament d’una societat que respecti i toleri les diferències” i que se centri en “les similituds i punts comuns entre cultures”. Amb tot, afegeix: “Molta gent ens pregunta quin canvi creiem que aportarà Solomona la indústria dels mitjans de comunicació. Honestament, cap!”

Pel que fa a les ambicions futures de la publicació, la seva resposta és clara: “Un periodista grec ens va preguntar sobre els nostres objectius a llarg termini. De fet, no en tenim cap! Cada dia setze persones vénen a treballar a Solomoni aporten els seus punts de vista; és la base que forma la nostra filosofia. Són persones de tot el món i si nosaltres ho podem fer, tothom pot”. I acaba: “Sempre diem que vivim en l’era de la globalització. Bé, això és així. Per tant, vegem-ho com una oportunitat i reclamem-la!”

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT