Publicitat
Publicitat

L'ESCLETXA DIGITAL

Catalunya supera la mitjana espanyola de connexions a la xarxa en 10 punts

Un terç de les llars no tenen internet

El parc de connexions a les cases encara és un dels indicatius més importants de l'anomenada escletxa digital. Catalunya està per sobre de la mitjana europea, però encara té molts reptes per endavant.

Tres de cada deu cases catalanes (el 31,7%) no tenen encara accés a internet, cosa que situa Catalunya en sintonia amb la mitjana europea i deu punts per sota del percentatge espanyol. Són les últimes dades sobre escletxa digital recollides per l'Institut Català d'Estadística, que ja ha presentat l'enquesta corresponent al 2010.

L'evolució indica una reducció dràstica de l'escletxa, ja que el 2007 el percentatge de cases sense accés a la xarxa era del 51,3%. Durant aquests tres anys, a més, s'han llimat les diferències entre les diferents àrees del país. Així, el 2007 la bretxa entre el Baix Llobregat –la comarca més connectada– i la Terra Alta –la menys connectada– era de 28 punts. En canvi, el 2010, la diferència entre els extrems s'havia reduït al 16,8% (amb l'Alt Camp com a nova comarca amb més cases equipades, mentre que la Terra Alta segueix a la cua de Catalunya).

L'estudi es fixa també en les incidències amb els proveïdors d'internet i aporta una bona notícia: el nombre de queixes s'ha reduït en aquests tres anys: el 16,9% dels enquestats declaraven haver-ne tingut el 2010. Fa tres anys, el percentatge era del 23,5%.

Els exclosos

Tot i la tendència positiva que mostren les dades, hi ha aspectes per resoldre que van més enllà de les xifres d'equipaments. "Catalunya queda enrere respecte a altres països europeus en dos temes. Primer, en qualitat i preu de les telecomunicacions, en gran mesura per la poca competència en el mercat, fruit d'una pèssima privatització de Telefónica i una encara deficient vigilància del sector. I, segon, en el baix nivell de competència digital de la població, fruit de la qualitat del sistema educatiu i de l'abandonament de l'escolarització", explica Ismael Peña-López, professor de la UOC i investigador sobre la societat de la informació i la divisòria digital.

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions de la Generalitat, defensava a l'ARA la política del seu departament: "El Govern continua treballant intensament en la lluita contra l'escletxa digital. I ho fa des de la perspectiva del desplegament d'infrastructures que garanteixen la cobertura dels serveis de telecomunicacions a tota la població catalana, però també des de l'impuls d'iniciatives que fomenten l'ús de les TIC en tots els àmbits: ciutadania, empresa i administració". Peña-López, en canvi, considera que el focus hauria de ser un altre, més centrat a resoldre l'anomenat analfabetisme digital: "Si els principals problemes de la societat de la informació a Catalunya són la competència digital i la qualitat del mercat, l'aproximació no pot ser la societat de les infrastructures que ha vist reforçada el nou Govern".

Per Peña-López, autor del portal de recerca ICTlogy.net, "després de dècada i mitja capficats per la gent gran, els immigrants i les dones, els tres grups han atrapat en gran mesura la mitjana de la població a través de mesures com cursos, telecentres, cibercafès i programes d'igualtat integrals. Ara el problema urgent és el treballador d'edat avançada –50 anys en amunt–, que ha quedat desactualitzat al seu lloc de treball i no té les competències per reciclar-se".

Més continguts de