04/09/2015

Pressió a Rajoy perquè accepti més refugiats

3 min
CAOS A BUDAPEST Un grup d’immigrants dalt d’un tren ahir a l’Estació de l’Est de Budapest.

BarcelonaAl degoteig constant d’ajuntaments interessats a acollir refugiats o a formar part de la xarxa de “ciutats refugi” proposada per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’hi han afegit comunicats i declaracions de tota mena d’entitats i institucions. Des d’associacions de veïns a ONGs i governs autonòmics, passant per la cúpula de l’Església espanyola, plouen les pressions al president espanyol, Mariano Rajoy, perquè cedeixi i accepti més refugiats.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El comentari de Facebook en què fa una setmana Ada Colau va escriure que des de Barcelona farien “tot el possible per participar en una xarxa de ciutats refugi” ha causat una reacció en cadena. Era la penúltima frase d’una reflexió que ha tingut més ressò que els 400 comentaris, les 70.000 comparticions i els 100.000 “m’agrada” que acumula.

Des de llavors els ajuntaments de Badalona, Granollers, Madrid, Molins de Rei, Olot, Palma, el Prat de Llobregat, Pineda de Mar, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat, Sant Sebastià, Santpedor, Saragossa, Tarragona, Terrassa, València i Vitòria, entre molts altres, s’han mostrat interessats a afegir-se a directament a la xarxa proposada per l’alcaldessa de Barcelona o a acollir refugiats. Molts grups municipals tenen previst dur la qüestió als pròxims plens o juntes de govern i el degoteig continuarà durant dies o setmanes.

La Federació Espanyola de Municipis, que s’ha vist superada per l’allau de solidaritat, deia ahir que és un “greu error” que alguns ajuntaments plantegin iniciatives de manera individual i insistia que l’ajuda als refugiats l’haurien de coordinar ells amb el govern espanyol. La Federació de Municipis de Catalunya, en canvi, va fer pública la “satisfacció” per les propostes de solidaritat i es va comprometre a ajudar els refugiats.

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, també va reclamar ahir una distribució ràpida de quotes de refugiats entre les comunitats i va dir que el govern espanyol “està reaccionant lentament”. El govern del País Basc ha reclamat a Rajoy una reunió urgent, el del País Valencià està disposat a rebre 1.500 refugiats i el de les Illes Balears prepara un pla d’acció d’acollida.

L’allau ha superat els ajuntaments i cada vegada més entitats i administracions s’han afegit a un clam al govern espanyol perquè reaccioni davant la crisi dels refugiats. Ahir el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, va haver de respondre a la proposta sorgida del comentari a Facebook de Colau. “Convertint tot Espanya en ciutats refugi” no se solucionaria “el problema”, va dir. “Hem de posar cert ordre i abordar de veritat el problema”, va insistir Margallo.

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya va constatar que, altra vegada, la societat civil i els ajuntaments han liderat “valentes respostes de solidaritat” després de “quatre vergonyosos mesos” d’inacció dels estats i de la Unió Europea. Fins i tot la Conferència Episcopal Espanyola va reclamar ahir “respostes urgents i eficaces” als governs per “no ser còmplices de la indiferència”. L’ONG Save the Children va demanar que s’acullin més refugiats que els que proposa la Comissió Europea.

El govern espanyol es nega a acceptar la xifra de refugiats que li va proposar la Comissió Europea: 5.837 persones en dos anys. Està disposat a assumir-ne 2.749, tot i que des del gener el ministeri de l’Interior ja acumula 6.202 sol·licituds d’asil. Rajoy va dir dimarts que pot “tornar a parlar del tema” amb unes condicions difícils de complir: que Grècia i Itàlia obrin centres d’acollida en què es diferenciï entre els refugiats amb dret d’asil i els immigrants econòmics, i l’impuls d’una política europea d’asil i d’una política global d’immigració.

stats