Brussel·lesGrècia no demanarà un tercer rescat quan s’acabi el programa d’ajuda actual, d’aquí quatre mesos. O almenys és el que ahir va prometre el primer ministre, Alexis Tsipras, en un discurs davant els membres del seu executiu que va ser difós per la televisió.
“Alguns han apostat per un tercer rescat, sobre la possibilitat de demanar-lo al juny. Ho sento però de nou els decebrem. No hi haurà un tercer rescat -va assegurar-. El poble grec va posar fi als rescats amb el seu vot”, es va justificar el líder de Syriza.
Tot i la declaració d’intencions de Tsipras, els socis de l’euro pressionaran el govern hel·lè perquè demani o bé un nou programa d’ajuda a partir del juny o bé una línia de crèdit preventiva, que és una solució menys dràstica que un rescat. Ja ho van intentar amb l’anterior govern d’Andonis Samaràs i ho continuaran fent amb el nou executiu.
La idea és que Grècia no es trobi sense liquiditat en cas que fracassi el seu intent de tornar a finançar-se als mercats amb normalitat. Atenes només utilitzaria els diners de la línia de crèdit preventiva si ho necessités. La mesura donaria confiança als inversors i garantiria l’estabilitat de la zona euro.
Les primeres lleis de Syriza
El primer ministre grec també va anunciar ahir que dilluns presentarà al Parlament hel·lè el primer esborrany de llei del seu govern, que tindrà un marcat accent social i estarà centrada a combatre el que Alexis Tsipras anomena “crisi humanitària”. La futura llei preveu oferir habitatge a 30.000 persones sense sostre així com llum gratuïta per als milers de grecs que tenen habitatge però estan per sota del llindar de la pobresa.
L’executiu hel·lè també presentarà al llarg de la setmana que ve la llei que prohibirà els desnonaments quan es tracti del primer habitatge i la possibilitat de pagar a terminis els deutes amb la Hisenda grega i la Seguretat Social. A més, Tsipras preveu impulsar les primeres normatives contra l’evasió fiscal.
Entre els anuncis que va fer ahir el primer ministre també destaca la reobertura de la radiotelevisió pública ERT, que l’anterior govern havia tancat el 2013 com a mesura per retallar la despesa pública. Tsipras es va comprometre amb els socis europeus a no impulsar mesures unilaterals que posessin en compromís el compliment del dèficit, però ahir justificava la mesura al·legant que els ciutadans paguen un cànon per la televisió pública.
