La UE evita imposar noves sancions a Moscou
Només prorroga les mesures vigents per castigar la matança de civils a Mariúpol
Brussel·lesLa promesa de la Unió Europea de reaccionar amb contundència davant la mort dissabte de 30 civils a la ciutat ucraïnesa de Mariúpol ha quedat aigualida. De moment, no hi haurà més sancions. La convocatòria ahir d’una reunió extraordinària d’urgència per impulsar mesures per minar l’economia russa i pressionar el govern de Vladímir Putin va acabar amb la mateixa petició de sempre a Moscou -que es faci enrere en el conflicte d’Ucraïna i respecti els acords de Minsk- i l’amenaça de sancions si la situació sobre el terreny no millora.
Europa imposa un statu quo davant de les discrepàncies entre els socis i de l’arribada de Syriza al govern grec, una formació pròxima a Putin, amb qui manté bones relacions. “Hi ha països que creuen que no és el moment de més sancions econòmiques”, reconeixien fonts diplomàtiques. De fet, el nou govern grec va fer valer la seva condició d’amic de Rússia i va amenaçar de vetar les conclusions de la reunió si no se suavitzava el llenguatge.
L’única decisió en ferm de la reunió de ministres d’Exteriors d’ahir va ser prorrogar fins al setembre les sancions econòmiques que expiraven abans de l’estiu, una possibilitat que ja estava sobre la taula des de l’adopció de les sancions. Es tracta de les restriccions financeres i comercials que estan contribuint a enfonsar l’economia russa. També en va sortir la promesa d’estudiar noves mesures econòmiques, que només s’aplicaran si no hi ha un alto el foc, i d’ampliar la llista de russos i ucraïnesos sancionats, que entre altres restriccions tenen prohibida l’entrada a la Unió Europea.
Més reunions per decidir
La cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, serà l’encarregada de proposar mesures concretes, que els socis estudiaran, i de presentar la setmana que ve la llista de persones i entitats que passaran a formar part de la llista negra europea. En qualsevol cas, s’haurà de dur a terme una altra reunió per decidir tirar endavant qualsevol de les dues propostes. La cita clau serà la segona setmana de febrer, quan es reuneixen primer els ministres d’Exteriors i després, el dia 12, els líders europeus.
En la reunió d’ahir, els Vint-i-vuit van salvar l’amenaça de veto de Grècia. El nou executiu se n’havia desmarcat al·legant problemes de procediment del text de condemna als atacs de Mariúpol i la resta de ministres temien un enfrontament amb Atenes en la trobada. Finalment “no va arribar la sang al riu”, tal com va destacar el titular d’Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo.
Soci incòmode
Això sí, per la pressió del nou executiu d’Alexis Tsipras, els socis van haver de canviar de les conclusions finals l’expressió “mesures restrictives” per “mesures adequades” en el paràgraf en què es demana a Mogherini que proposi sancions noves contra Moscou. El nou titular d’Exteriors grec, Nikos Kotzias, va voler imposar un canvi semàntic per deixar clar que a partir d’ara Grècia no serà un soci còmode per a la UE. La reunió d’ahir demostra que la rebel·lia de l’esquerra radical grega no es limitarà a les qüestions econòmiques.
Tot i l’actitud de Kotzias, que va fer perillar l’adopció de conclusions, la cap de la diplomàcia europea va repetir diverses vegades durant la roda de premsa final que l’important és que Europa hagi mantingut la unanimitat davant Rússia. “La posició del ministre grec ha sigut constructiva i hem aconseguit mantenir la unitat europea. Hem aprovat una decisió unida i coherent”, va destacar Mogherini.
Discrepàncies a la UE
Tot i la urgència de la reunió, la falta d’un consens clar entre els 28 governs impedeix a la UE fer un pas més en el càstig contra Rússia. No tots els governs veuen la utilitat ni l’eficàcia de la via sancionadora. Segons admeten fonts diplomàtiques, “hi ha socis que dubten de l’eficàcia política” que ha pres fins ara la UE. Aquests governs consideren que no hi ha dubte que les sancions han fet mal a l’economia russa -i en menor mesura a l’europea- però no han fet canviar la política de Putin en el conflicte.
Des de l’inici de les tensions a Ucraïna, la UE ha anat amb peus de plom. No només pel pes geopolític de Rússia, sinó pels diferents punts de vista dels socis europeus. Mentre que hi ha països que pressionen per una resposta més contundent de la UE, sobretot Polònia i els països bàltics, n’hi ha que aposten pel diàleg, una via que també va fracassar a l’inici del conflicte. “No es pot anar gaire lluny amb Rússia si es vol conservar el consens a la UE”, admetien les mateixes fonts.
