Internacional 31/08/2015

Un món addicte als subsidis a l’energia

El 6,5% del PIB mundial serveix per subvencionar el petroli, el gas i el carbó

2 min
Malgrat la creixent preocupació per les emissions de CO2 i els efectes cada cop més evidents del canvi climàtic, els ajuts al petroli, gas i carbó no es frenen.

Fa un any que els preus de l’energia davallen. I, malgrat això, els governs continuen malgastant recursos en forma de subsidis per apuntalar la producció d’energia. Els combustibles fòssils obtenen ajudes per valor de 550.000 milions de dòlars a l’any, segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). Aquesta suma equival a més de quatre vegades les subvencions destinades a les energies renovables. Les estimacions del Fons Monetari Internacional són exageradament més elevades. Al mes de maig va afirmar que els subsidis destinats al petroli, el gas i el carbó al món ascendiran a 5,3 bilions de dòlars el 2015 contra els 2 bilions que el sector va rebre el 2011. Aquesta xifra equival a un 6,5% del PIB mundial i és més del que els governs de tot el món gasten en sanitat.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En un moment en què els preus de l’energia són baixos, el nivell d’endeutament dels governs és alt i creix la preocupació per les emissions de CO, es fa molt difícil justificar aquesta despesa. Els governs han concebut diverses maneres de repartir ajudes als combustibles fòssils. La majoria d’estudis analitzen les subvencions al consum, en lloc de les ajudes o les exempcions fiscals de què gaudeixen els productors. Les mesures tradicionals “abans d’impostos” mantenen els preus per sota del cost de subministrament per als ciutadans que omplen el dipòsit del seu vehicle i són particularment populars als països en desenvolupament. En països productors de petroli, com Nigèria i Veneçuela, la població pobra considera els preus baixos del combustible com un dels pocs beneficis que els reporta viure en un país que disposa de grans reserves. També els països rics subvencionen l’energia (segons l’FMI, els Estats Units en són el segon principal culpable a nivell mundial), tot i que ho fan principalment per mitjà de sistemes “després d’impostos” que no repercuteixen en els costos dels danys mediambientals en el preu.

Això és problemàtic perquè constitueix un malbaratament de recursos fiscals i amb prou feines reporta beneficis als pobres, ja que els que consumeixen més energia són els rics. Seria millor gastar aquests recursos en carreteres, hospitals i escoles. Els ecologistes argumenten que ajudar els combustibles fòssils reprimeix el desenvolupament de les energies netes, afavoreix la contaminació atmosfèrica i fomenta el canvi climàtic. Els comptables de l’FMI reconeixen que, si es reduïssin els subsidis, les emissions de CO a nivell mundial caurien més d’un 20% i els ingressos dels governs s’incrementarien en 2,9 bilions de dòlars.

Cost polític

La majoria de països són conscients que no és sostenible, però retirar les ajudes pot tenir un cost polític. Les xifres globals de l’FMI ho emmascaren perquè els costos mediambientals “després d’impostos” augmenten. Aquest any els països es gastaran 330.000 milions de dòlars per cobrir l’escletxa entre els preus “reals” dels que paguen els consumidors.

En qualsevol cas, la prova de foc arribarà quan els preus del cru comencin a repuntar i tornin a sorgir protestes perquè els preus del combustible es mantinguin baixos.

stats