Curs accelerat d’interpretació de portes

BarcelonaTothom sap que els poemes i les ironies perden tota la gràcia si els expliques: la màgia que podien tenir queda morta a les mans de qui intenta descompondre-la en paraules. Però en premsa no s’observa aquest precepte. Només cal veure les portades de Madrid avui sobre la frustrada reunió entre Sánchez i Iglesias. Tots quatre diaris mostren el socialista d’esquena, duent una motxilla i dirigint-se cap a la porta del seu despatx. La veritat és que el contrast entre l’americana de rigor i la informal motxilla crea una estampa curiosa: així d’esquena no saps si tens un aspirant monclovita, un excursionista chic o un arreglao pero informal. El cas és que la porta apareix ben tancada als tres diaris antisocialistes -Abc, El Mundo, La Razón - i per efecte de la perspectiva sembla que hi hagi molt poca distància entre el nas -o els morros- de Sánchez i la sòlida fusta que li barra el pas. Per si no quedava prou clar, El Mundo titula: “Podemos da un portazo a Sánchez y lanza su campaña”. I, l’ Abc, “El PSOE asume que «se ha cerrado la puerta del cambio»”. Ho agafen?, ho agafen? Ara, per a festival de l’humor -reconec que m’ha fet riure- hi ha el titular de La Razón : “Sánchez, fin de la cita”. Aquí sí que es juga amb gràcia amb la foto. És tan cruel que la porta, al diari de Planeta, acaba semblant més massissa i tot. I, mentre els diaris dretans coincidien a retratar la porta de marres fermament tancada, El País en canvi l’ensenyava ben oberta. Això feia que la silueta de Sánchez s’encaminés a contrallum cap a una lluïssor intensa. Allò no era una entrada qualsevol: eren les portes de Sant Pere! El problema és que el titular dóna una pista de quina podria ser aquesta peculiar sortida (o entrada) celestial:“Sánchez s’obre a parlar amb el PP després de trencar amb Podem”. Glups!