Publicitat
Publicitat

EN BLANC I NEGRE

Ei, sigueu valents!

Fa uns anys vaig tenir la immensa sort de compartir escenari amb el grandíssim actor i amic Jordi Dauder. Juntament amb en Lluís Llach havien decidit homenatjar el poeta de Roda de Ter Miquel Martí i Pol, amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort. El Jordi em va fer partícip del projecte amb la generositat que el caracteritzava i gràcies a això vaig tenir la fortuna de viure amb ells inoblidables caps de setmana a Parlavà entre assajos, música, poesia, xerrades i copes de vi.

Conversant llargament durant els viatges fins a l'Empordà vaig conèixer l'home que darrere la seva veu i gest imponents amagava una recerca constant i incansable de les coses essencials. Treballar d'actor el va fer feliç. Més enllà de guanyar-s'hi un sou havia fet del teatre la seva manera de viure i dels escenaris la casa on compartir eternes vetllades amb amics. Entre les cametes dels teatres que el van acollir quedaran per sempre els personatges orfes a qui amb el seu talent fet compromís va donar vida, per recordar a tots els qui vindran darrere que és per aquí per on comença la llarga carrera de fons d'aquest ofici ancestral.

Explicava amb emoció les últimes paraules que el poeta Martí i Pol havia dit abans de morir -"Ei! Sigueu valents!"- mentre el verí d'aquesta malaltia injusta que va combatre amb el coratge d'un déu li corria per les venes sense pietat. No ha estat una batalla inútil, Jordi, els que et vam conèixer sabem, igual que tu, que la darrera revolució comença on sembla que tot s'acabi. T'ho vaig sentir dir moltes vegades.

"Ho deixo tot, però estreno claror. Faré un pas més i fugiré de mi, per preservar l'empremta d'un desig que sé que mai no m'abandonarà. Demà em dibuixaré en una paret, demà passat, si em vaga, faré el mort i al tercer dia ressuscitaré. Després els versos es riuran de mi i jo em riuré dels versos, complagut". Fins sempre, amic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT