Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

"Estima allò pel que serveixes"

Un símptoma clar de la feblesa d'una proposta normativa és la seva aplicació erràtica després d'anys i anys de vehicular-la. Passa una mica amb tots els pronoms relatius cultes però la forma de la frase del títol n'és un cas extrem.

La frase està extreta d'un article de Joan Maragall, Elogi del viure. Maragall era prefabrià i, com a bon modernista, al·lèrgic a normatives gramaticals. Creia que sotmetre-hi una llengua matava la paraula viva. Pretenia escriure tal com raja.

L'article el va escriure en castellà el 1911 i les versions que en corren en català evidencien forts dubtes per traduir Ama aquello para que sirves.

Són versions presentades com a poema, una mena d'If de Kipling a la catalana que, per l'alt contingut moral, es fa aprendre als nens a les escoles... amb el relatiu vacil·lant.

"Estima allò pel que / per al que / pel qual / per al qual / per què / per a què serveixes". Només l'última forma és correcta en el sentit més estricte. Però si ho fes aprendre a un fill meu, triaria la primera. La sento més fidel a la meva paraula viva.

La norma ens obliga a mantenir la distinció per / per a davant un relatiu fort i qui canvia el que per el qual no té en compte que el qual exigeix antecedent masculí -no pas neutre.

La veritat, però, és que el pronom relatiu correcte sona força estrany: sembla més un interrogatiu.

I als que creguin que un relatiu tampoc és tan important, Maragall els respon des del poema: "Esforça't com si de cada paraula que dius en depengués el futur de la humanitat".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT