Publicitat
Publicitat

Ciutadella: ciència, museus i futur

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona malda per connectar-se amb la trama urbana propera

Han aparegut diversos articles a la secció de Debat d’aquest diari en relació amb el Parc de la Ciutadella de Barcelona. Eren opinions de persones amb vincles de veïnatge professional o ciutadà amb el parc. La visió que exposo a continuació és la d’algú que professionalment s’ubica de ple al parc, sense que m’animi cap sentiment de superioritat per aquest simple fet.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està present al parc amb dos edificis, el Museu Martorell i el Castell dels Tres Dragons, que contenen els departaments científics de geologia i zoologia. L’actual Museu es completa amb el Museu Blau, al Fòrum, i el Jardí Botànic modern i l’històric, a la muntanya de Montjuïc. Cinc peces, un sol discurs.

El Museu simbolitza el moment en què la fundació del Museu Martorell, l’any 1878, dóna ús a l’esplanada que va cobrir l’antiga Ciutadella. Nous elements com l’Hivernacle i l’Umbracle van crear per al museu un entorn còmplice i coherent amb el conreu de les ciències naturals. La trajectòria en comú del Parc i el Museu sempre ha retut beneficis mutus, però ara hi ha nous reptes.

Al Parc es posa en relleu la idoneïtat de dinamitzar-lo per acollir la seva potent perifèria i evitar ser un cul-de-sac. El Museu malda per connectar-se amb la trama urbana propera i també amb el territori més enllà de la ciutat de Barcelona. És evident que el Parc és més determinant per al Museu que no pas a la inversa, raó per la qual convé explicar certs continguts del Museu que no haurien de passar desapercebuts en una futura planificació del Parc.

En un espai obert i comunicat com hauria de ser la Ciutadella, el Museu reforçarà el seu caràcter cívic

Assumides les missions imperatives (patrimoni, recerca, divulgació i influència social), fixem-nos en les particularitats del Museu a la Ciutadella. Una de destacada és que en la història del Museu hi ha hagut una constant -i en ocasions brillant- participació de naturalistes en els afers museístics. Afortunadament no és l’única institució que ho pot dir.

Un segon tret està marcat per la recerca sobre el medi urbà. La ubicació a la Ciutadella proporciona grans avantatges de proximitat a les àrees d’estudi amb més o menys proporció d’elements naturals o antròpics: des dels grans jardins fins als estrets carrers de Ciutat Vella. La Ciutadella és objecte d’estudi i viver de formació naturalista. El Museu tampoc té l’exclusivitat en aquesta línia de recerca però l’exerceix amb molta convicció.

D’enorme significat és la representació al Museu dels sistemes naturals de Catalunya i per extensió de la conca de la Mediterrània Occidental i més enllà. Catalunya suposa el 0,3% de la superfície territorial d’Europa, però la diversitat dels seus paisatges i ecosistemes conté una representació del 33% d’aquesta biodiversitat. A més, entre el Museu i l’Institut Botànic es custodia el 75% de les col·leccions d’història natural del país. Una representativitat que creix enormement si s’hi inclou el conjunt dels museus i altres centres dedicats a les ciències naturals a Catalunya. Es prefiguren xarxes i esforços comuns, una comunitat de proveïdors, usuaris i consultors d’informació científica d’acord amb els nous models de comunicació social.

En un espai obert i comunicat com hauria de ser la Ciutadella, el Museu reforçarà el seu caràcter cívic si els ciutadans són usuaris dels recursos científics del centre i també esdevenen part activa en la seva potenciació. A partir del binomi Museu-comunitat, estarem eixamplant circuits tradicionals, generant-ne de nous i, en definitiva, accelerant l’activitat d’aquests edificis a la Ciutadella i per extensió al mateix Parc.

Els edificis del Museu a la Ciutadella han de resoldre dèficits d’emmagatzematge de col·leccions científiques i condicionar els espais interiors i exteriors per absorbir un nou trànsit humà. Ara sembla impensable, però són l’escenari apropiat per exhibir laboratoris i experiments, i per impulsar serveis i infraestructures per a l’estudi de la diversitat natural, en particular sobre els elements de la natura menys coneguts i que per això reben menys atenció ciutadana.

Des de mitjans del segle XIX el capital científic del Museu és conseqüent amb el projecte de la Ciutadella com a parc científic que Jordi Carrió reivindica [ARA, 4 i 5/10/2016]. A la Ciutadella és on la dispersió del Museu troba una centralitat que encaixa en la intersecció dels eixos de geometria de Barcelona invocats per Itziar González [ARA, 29/10/2016], muntanya-mar i la línia de costa nord-sud. Valors de temps i espai compartits entre el Museu i la Ciutadella que es reforçaran quan aquesta quedi sense murs, com reclama Jaume Badia [ARA, 13/10/2016], i sigui permeable a les institucions de recerca que la coronen segons apunta Jordi Camí [ARA, 20/10/2016].

Mentrestant, el Museu espera que arribi l’hora de pensar a canviar-li el nom perquè deixi de ser el museu d’una ciutat, o el d’una província.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT