Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Horaris de futbol

Un article de l'Albert Solé a l'ARA explicava com s'espavilarien els culers per veure el partit que el Barça jugava ahir a dos quarts de dotze del matí. "Alguns, els afortunats -deia-, faran una aturada consentida de dues hores a la feina". I afegia que els altres, els que "no tinguin més remei que mantenir-se al seu lloc de feina", faran servir diversos trucs per saber com va la cosa.

Així, doncs, hi va haver tot un sector -l'afortunat sector de la població activa amb horari decent- que es va haver d'espavilar. Els estudiants, els mestres, els botiguers, els urbans, els polítics, els amos de bar d'esmorzars, els treballadors de la banca, els caixers de supermercat, els taxistes que ja tenen pagada la llicència. Per això és just, avui, recordar l'altre sector. El també afortunat sector de la població activa amb horari indecent. Els que, quan s'han d'anar a treure la llicència per poder facturar, s'emparen sota l'epígraf de (no és broma) "toreros i artistes". Els que no han pogut anar mai a veure el Barça en un bar perquè a l'hora que juga el Barça treballen en un bar. Els que no poden anar mai a la caixa a fer un ingrés, perquè quan hi podrien anar, les oficines estan tancades. Els que no arriben a casa i es troben els nens dormint. Els actors, els cantants, els il·luminadors, els periodistes, els productors de ràdio, els conductors de furgoneta, els attrezzistes. Els que fan funcionar el sector anomenat "hostaleria i espectacles", en definitiva. Els bàrmans, els porters de discoteca, els escriptors maleïts (que, com tothom sap, escriuen de nit), els taxistes que no tenen pagada la llicència. Tots ells, alguna vegada -i m'hi incloc- han fet allò que diu la llegenda que feia el gran Tete Montoliu a l'escenari quan hi havia futbol. Compaginar, mitjançant auricular amagat a l'orella, la transmissió esportiva amb les grans obres mestres del jazz.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT